Els presidents de les associacions de directors d'Instituts de les Illes Balears han fet públic un comunicat conjunt rebutjant el nou decret de Govern balear sobre el Tractament Integral de les Llengües (TIL).
Rafel Andreu, president a Menorca d'aquesta associació, juntament amb Antoni Quintana i Àlex Pitaluga, de Mallorca i Eivissa respectivament, han criticat la mesura educativa del conseller Rafel Bosch. "si recriminam la LOMQE (Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa) per la nul·la voluntat d'entesa de l'actual ministre Wert, el mateix podem dir ara de la Llei de Convivència i el TIL", diuen el presidents en el comunicat, pel qual pretenen que l'opinió pública conegui els grans entrebancs d'aquesta normativa.
Recriminen de la Llei de Convivència que l'autoritat del professorat "serveixi també per recollir el règim disciplinari de personal docent quan ja tenim la Llei de Funció Pública", afimen.
El TIL vol que l'ensenyament es faci en les dues llengües oficials i en anglès en la mateixa proporció. Si no fos possible, per manca de personal docent qualificat, "vol que el català i el castellà estiguin equilibrats. Això es justifica dient que s'han de complir les sentències del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional", expliquen els directors.
Recorden que l'esmentada jurisprudència clarifica "que s'ha d'emprar el castellà, però permet un sitema bilingüe on l'administració educativa pot fer que la llengua catalana sigui el centre de gravetat del currículum". La TIL també assenyala quines són les tres matèries obligades que s'ha de fer en cada llengua. Els centres que no vulguin seguir aquesta proporcionalitat, "hauran d'aprovar el seu Pla, no sols en el Consell Escolar, sino també a través d'una consulta a les famílies en la qual s'exigirà un 65 per cent del vot afirmatiu del cens de pares i mares".
Els responsables de la Federació balear de directors d'Institus es demanen si "algú creu que amb aquesta política podrem fer res de bo?". Entenen que no es pot tirar endavant sense comptar amb els professionals.
Per a ells, les avaluacions de diagnòstic de 2008. 2010 i 2012 "han demostrat que l'aprenentatge de les dues llengües oficials és eficaç", i que el dèficit en anglès es pot millorar en les Seccions Europees "que han sabut aprofitar tots els centres de les Illes Balears.
Conclouen que el decret "suposarà un estrés que no és, precisament, el que se'ls ha d'exigir".