autofitxa
Em dic Bartomeu, vaig néixer un 27 d'agost de l'any 1951 a Trebalúger però fa una trentena d'anys que visc a Sant Lluís. Durant la meva joventut també vaig viure temporades a Maó i Catalunya. Estic casat amb na Magdalena Cardona. Tenc un fill que viu a Oaxaca, Mèxic, i una filla que viu a Catalunya. D'aficions en tenc moltes. Fins fa un parell d'anys he practicat la pesca submarina i tal vegada m'hi torni enganxar. També m'agrada molt caminar, fer rutes llargues d'una vintena de kilòmetres. He fet algunes rutes espanyoles com la Vía de la Plata, el Camí de Santiago, el Camí dels Bons Homes. També m'agrada molt l'horticultura, un camp que em ve de família, que hi he fet feina i que és un ofici vocacional. Estic parcialment jubilat. Sóc llacer municipal.
Conti'ns aquesta tasca com a llacer municipal.
He fet de llacer municipal més de 25 anys. Ja em coneixen i tot com el caner. Destacaria d'aquesta feina les relacions que estableixes amb les persones. I també he de dir que les coses han millorat molt. Abans i havia molt d'abandonament, situacions no gaire polides. Ara la gent és més respectuosa, la gent s'ha culturalitzat. També he de dir que en els inicis, la feina d'un llacer era defensar la cabana ramadera menorquina. És a dir, bens que eren atacats per cans 'silvestres' i els havíem d'agafar.
Quan i per què decideix involucrar-se en aquest projecte de la Creu Roja?
Vaig dedicar uns anys a la política i vaig ser inclús regidor durant un curt temps. Quan ho vaig deixar vaig pensar que havia de seguir fent alguna cosa pel bé del poble sense estar lligat a unes sigles concretes i polítiques. Vaig valorar les opcions que hi havia a Sant Lluís i em vaig decantar per Creu Roja. Vaig demanar si m'acceptaven de voluntari i al cap de poc temps ja vaig passar a formar part de la junta. Vaig fer uns anys de vicepresident fins que, a causa de que Llorenç Pons no podia seguir al cap davant, vam optar que havia de ser jo el president. D'això ja fa prop de sis anys.
I durant aquests anys la situació ha canviat molt, veritat?
En un principi, a part de la prevenció, Creu Roja no tenia ambulància i depeníem de les assemblees germanes. Però des de l'època de Lluís Pons es va fer una aposta decidida per la intervenció social que s'ha anat incrementant molt.
I en època de crisis, la gent encara s'ha fet més solidaria?
Sí. Hem de donar les gràcies a la gent que ens dóna la confiança en forma de diners i també a les institucions. El Dia de la Bandereta vam aconseguir 943 euros i diumenge passat, amb la gangària solidaria, 60 euros més. Voldria fer una crida per si algú que faci hort d'oci ens vol donar qualque quilet de patates per poder oferir als més necessitats. Ara, en menys d'una setmana hem repartit més de mil quilos de productes. Jo solc dir que Creu Roja és una bona eina per fer feina pel poble. Una eina que ha d'estar ben esmolada. Sabem que hi ha gent que va a Serveis Socials, a Creu Roja, a Caritas. Però allò que ens fa por és no ser capaços de detectar situacions de pobresa que per vergonya no es pronuncien. Qui ho detecti que ens ho faci saber. Serem discrets.
Quants socis i voluntaris són?
D'actius som uns 18 voluntaris però en total som una quarantena. De socis, som uns 210.