Pastisseria: Ala-D'or
Ubicació: c/Cervantes, 1. Alaior
Producció: Pastisseria i bolleria
Propietari: José Giménez
Ens estem apropant a la festa de Pasqua, una d'aquestes festes en què consumim productes tradicionals, propis d'aquests dies, alguns fins i tot desapareixen desprès, durant la resta de l'any. És el cas dels caramels "Bessos" que només es produeixen i consumeixen aquest dies.
Com sabeu aprecio molt les coses de ca nostra, així que la meva curiositat me va dur a cercar qui feia aquest tipus de caramels "Bessos"... Me varen dir que en feia José Giménez i a ell vaig acudir. En José va entrar molt jove dins el món de la pastisseria, va treballar de mosso a "La Menorquina", per la qual cosa afirma que fa 50 anys que exerceix la professió de pastisser. Ell té la carta de mestre artesà i es dedica a la producció de pastisseria i bolleria artesanal.
Com que el meu objectiu eren els caramels "bessos", només arribar a ca'n José ell es va posar a fer feina i jo a prendre notes i fer fotos. De fet ell ja tenia una quantitat de sucre bullint dins un recipient amb aigua, on desprès va afegir glucosa de blat d'indi en forma de gelatina que quedà diluïda, amb el sucre que s'estava coent. Una cocció que està al seu punt idoni quan arriba als 150 graus, el moment en què aquest caramel líquid està llest per començar a fer els caramels.
Damunt una pedra de marbre prèviament untada amb oli d'oliva hi havia col·locats els motlles. Uns motlles que tenen la forma que han de tenir els caramels i que s'obren en forma de frontissa per treure'ls. Ràpidament i amb molta cura s'omplen per la meitat aquest motlles amb el caramel líquid i bullint, per acte seguit, i ajudat d'una màniga pastissera, posar enmig de cadascun la clàssica bolleta de rovell d'ou, acabant d'omplir els motlles amb el caramel líquid, quedant així els "Bessos" acabats. Es deixa refredar cinc, deu minuts i ja es poden embolicar...
Na Maria, l'esposa d'en José mentrestant agafa els caramels un per un i els comença a embolicar. Una feina de paciència i molt entretinguda, però que ella fa amb una velocitat impressionant, el que demostra que n'ha embolicat molts en la seva vida. (Vaig comentar amb en José que sovint ens queixem que els productes artesanals són cars. Però es que quan un veu la feina, paciència i hores que hi ha al darrera, personalment, penso que no. Que si ho contessin tot, encara seria més car).
En José fa també caramels llargs i mones de Pasqua, dos productes més de tradició d'aquestes festes. Us asseguro que mai no havia vist fer caramels i vaig disfrutar veient-ho, i sobretot veure que malgrat les noves tecnologies, avui encara podem gaudir de productes artesanals, fets a mà, cent per cent naturals i, açò té molt de valor.
En José i na Maria tenen la seva filla, na Lina, que fa poc ha començat a fer feina amb ells. Açò vol dir que xerrem d'un negoci familiar, que camina cap una segona generació on l'art de la pastisseria va encaminat cap el futur. Els productes artesans, els de ca nostra... No deixem de consumir-los i contribuirem a que aquests petits negocis, negocis familiars i artesans no es perdin mai...