S'aixeca molt prest al matí per portar a les dues nenes a l'escola i la seva jornada laboral no finalitza fins que no les ha posat al llit. Na Marián Ripoll Florit (Maó, 1989) treballa com a au-pair a Londres des del passat mes de setembre i aprofita la seva estada a la capital britànica per millorar el seu anglès.
La menorquina viu a casa de la família d'acollida, al barri de Hackney, i a més de cuidar als tres fillets, ajuda també als pares, que són dissenyadors de moda de la firma internacional Bolongaro Trevor. Ripoll ha coincidit a Londres amb altres menorquins amb els que queda tots els caps de setmana per conèixer més a fons la ciutat.
La intenció de la jove es tornar a Menorca el proper mes de juliol per treballar durant l'estiu. Tot i així, la seva idea és tornar a marxar una vegada arribi la tardor. Li agradaria estudiar Veterinària a Barcelona, però també li han ofert cuidar els fillets d'una família que viu a l'Àfrica. De moment, Ripoll espera aprofitar al màxim la seva primera experiència a l'estranger.
Per què va decidir marxar de Menorca?
Ja feia anys que em rodava aquesta idea pel cap, però em faltava una empenta. Estava una mica cansada de la monotonia de l'Illa i necessitava un canvi d'aires: fer nous amics, fer alguna cosa de profit i sentir-me orgullosa de jo mateixa. A final de l'estiu de 2012 se m'acabava la feina i no estava disposada a cercar una altre cosa a Menorca. En un primer moment, la meva intenció era marxar cap a Barcelona per continuar amb els meus estudis, però estava molt indecisa.
Quan va sorgir l'oportunitat de partir a l'estranger?
El meu pare es va assabentar, a través d'una companya de feina, que una família britànica que estiuejava a Menorca cercava una au-pair per tot el curs 2012-1013. M'ho va proposar i no m'ho vaig pensar. Era una oportunitat única per a mi. En aquell moment no tenia molt clar cap a on tirar i marxar a Londres em va semblar una idea excel·lent per conèixer gent nova, una altra cultura i, sobretot, per aprendre anglès. La veritat és que se'm va obrir una porta que no podia deixar tancar.
Els va arribar a conèixer abans de marxar?
Sí, vaig conèixer a la família aquell mateix l'estiu. Vam quedar un dia per anar a dinar i, pel que sembla, van quedar molt contents amb jo. A mi em van semblar una família encantadora i molt unida, com la meva! Em van transmetre molta confiança i tranquil·litat. Em van ajudar a partir de Menorca sense por, em van fer sentir segura dient-me que tot sortiria bé i que amb ells no em faltaria de res.
Ha estat així?
Sí. Des que vaig arribar al mes de setembre sempre han estat pendents de mi, fan el possible perquè em senti com de la família. Fins i tot diuen que jo sóc la germana gran! Totes aquestes coses s'agraeixen molt quan tens a la teva pròpia família enfora. Jo cuido dels tres fills: un nen de 13 any que es diu Louie, i dues nenes precioses, na Sissi, de 8 anys, i na Harper, de 4. Tinc una habitació pròpia i també em donen menjar i una petita paga setmanal.
Havia visitat Londres alguna vegada anteriorment?
No. Fa un parell d'anys vaig anar de vacances a Liverpool, on el meu germà va viure durant tres anys. Tot i així, des del meu punt de vista no hi ha comparació entre les dues ciutats.
Quins records té del dia de la seva arribada?
Estava molt nerviosa. Vaig partir sola cap a Londres sense saber més que una mica d'anglès. En arribar a l'aeroport vaig agafar un tren fins a Blackfriars, on m'esperava la família al complet. Durant el trajecte vaig haver de trucar al meu pare un parell de vegades perquè em vaig apurar bastant, però finalment vaig arribar al lloc de trobada. Les nenes m'esperaven molt contentes, no es van separar de jo en tot el camí. Estaven nervioses perquè tenien moltes ganes de mostrar-me la meva nova habitació, que elles havien ajudat a muntar.
Li va agradar?
Sí! La van adornar amb flors, cartes i fotografies de la meva família. Em vaig emocionar moltíssim!
Diu que no sabia més que una miqueta d'anglès...
Sí. Els primers dies no entenia gairebé res del que em deien i em costava moltíssim explicar-me. De fet, era més aviat un joc de signes i gestos. En aquest sentit, les primeres setmanes van ser dures. El segon dia ja anava sola amb les nenes a l'escola i em costava controlar-les. Són una mica pilles! El fet que el meu anglès no fos bo els feia riure i les esvalotava encara més. Tot això m'estressava molt i, en arribar a casa, em sentia molt sola, no sabia què fer o on anar. Els pares treballaven molt i no tenien molt temps per a mi. D'aquesta manera, la majoria de dies em quedava a casa avorrida.
Va millorar la situació amb el temps?
Sí. Gairebé sense adonar-me'n vaig començar a parlar anglès. La veritat és que en set mesos he aprés moltíssim. La família diu que el meu anglès és ja molt bo, però jo sé que encara tinc molt per aprendre. A més, al gener vaig començar a anar a classes per perfeccionar l'idioma. En aquest punt, he de donar les gràcies a na Sissi perquè gràcies a ella he aprés molt, li encanta explicar-me les coses i ajudar-me quan no entenc qualque paraula. D'una altra banda, amb el temps m'he anat acomodant a la casa i amb la família, que són genials. Les nenes estan encantades amb jo i els pares sembla que també estan molt contents. Ara em sento una més de la família!
S'ha habituat també als nous costums?
La veritat és que m'ha costat bastant adaptar-me als horaris dels menjars. Aquí fem un petit berenar a les 8 del matí i cap a les 12 del migdia dinen una mica, el que aquí s'anomena "lunch". Després, sopen cap a les 18 hores. En un primer moment, jo em posava els meus horaris, però a poc a poc m'he acostumat.
El clima deu ser més fred...
Sí! El fred és el que pitjor duc. Recordo que el dia que vaig arribar, al mes de setembre, jo anava ben abrigada amb un jersei i una jaqueta i tot i així tenia fred. Al meu voltant, la gent anava encara amb pantalons curts i camiseta de màniga curta. No m'ho podia creure! A més, soc molt fredolega i, per tant, ho pas bastant malament.
A quin barri de Londres viu?
Vivim a una zona molt cèntrica anomenada Hackney. El barri és molt tranquil, totes les cases són blanques i exteriorment molt semblants.
A quina hora comença la seva jornada laboral?
Entre setmana m'aixeco a les 7 hores i preparo a les nenes per anar a l'escola. Després de berenar anem a agafar el bus. Quan les he deixat torno a casa i faig una mica de neteja, durant una o dues hores.
Que fa després?
Després tinc un poc de temps per mi i aprofito per fer esport, passejar i visitar Londres. Depèn del dia! Tres dies a la setmana he d'anar a recollir a les nenes a l'escola a les 15 hores i dos dies a les 17 hores. Tornem juntes a casa i jugam una estona, llegim llibres en anglès, fem coques o miram pel·lícules fins que arriba l'hora de sopar i, cap a les 19.30 hores, les poso al llit. Alguns dies també vaig a donar una mà d'ajuda als pares.
En què treballen?
Són dissenyadors de moda d'una marca internacional anomenada Bolongaro Trevor. La seva roba es podria definir com contemporània britànica, amb peces d'estil "vintage" fabricades a mà que reflexen una estètica avantguardista.
I en què els ajuda vostè?
Els ajudo a col·locar roba i posar preus a totes les peces de la col·lecció del proper hivern.
Quins dies té lliure?
Els caps de setmana són tots per a mi. Entre setmana no tinc gaire temps lliure i, el poc que tinc, l'aprofito per fer una mica d'esport. Per contra, els dissabtes i diumenges quedo amb els meus amics i fem els turistes: anem a passejar pels parcs, visitem muses i també sortim de festa. És genial!
Com va conèixer aquest grup d'amics?
Una amiga em va comentar que coneixia a un al·lot menorquí que també havia vingut a viure a Londres. Em va posar en contacte amb ell i vam quedar. Gràcies a ell vaig conèixer altra gent i des d'aquell dia vaig començar a sortir amb ells els caps de setmana. Amb el temps van venir a Londres altres menorquins i tots hem fet molt bona amistat. Cada cap de setmana planegem qualque sortida o, fins i tot, quedem per anar a casa d'algun d'ells per veure pel·lícules. A vegades no sé que faria sense ells aquí perquè, en poc temps, s'han convertit en persones molt importants per jo.
Quina zona t'agrada més de Londres?
Uf! Hi ha moltíssims llocs que m'agraden. El barri de South Bank, on hi ha el gran London Eye. Es troba a la zona sud del riu Tàmesi, des d'on hi ha unes vistes precioses. També m'encanta la zona de London Bridge, on està el Tower Bridge que, de nit, està il·luminat i és impressionant. Els parcs també són preciosos i immensos, són el millor lloc per anar a relaxar-se rodejat d'esquirols. Els millors són Hyde Park, Kengsington Gardens, St. Jame's Park o Crystal Palace… N'hi ha tants que no acabaria mai! D'una altra banda tenim la zona més comercial, on està Picadilly circus, el Soho o la petita Chinatown.
No hi ha temps per avorrir-se....
No! El que més m'agrada de Londres és precisament que no és gens monòton, sempre hi ha alguna cosa diferent a fer i alguna cosa nova per aprendre o conèixer.
Quan de temps es quedarà la capital britànica?
De moment fins el mes de juliol. Després m'agradaria tornar a Menorca a treballar durant l'estiu. El proper hivern m'agradaria anar a estudiar a Barcelona i treure'm la prova d'accés a la universitat.
Què li agradaria estudiar?
M'agradaria estudiar Veterinària. De totes maneres, també m'han ofert partir a l'Àfrica l'any que ve. Hi ha una altra família que viu allà que està interessada en que cuidi els seus fills durant el proper curs. Podria ser una oportunitat única i molt interessant. La veritat és que tinc el cap fet un bordell!
Per tant, no es planteja la possibilitat de tornar a instal·larse de nou a Menorca a curt termini...
De moment, no. Abans de tornar a l'Illa definitivament m'agradaria aconseguir tot el que vull com finalitzar els meus estudis i tenir estabilitat. Ara tinc moltes ganes de seguir coneixent nous països i cultures. I mai es sap el que pot passar! Ara per ara, crec que aquesta experiència a Londres em servirà per madurar i créixer com a persona, així com per aprendre a valorar les oportunitats que t'ofereix la vida.
Ha visitat Menorca des que va marxar?
Només per Nadal. També vaig viatjar una setmana a Barcelona, on estudia la meva germana. Li vaig voler donar una sorpresa perquè era el seu aniversari. Va ser genial. Després de dos mesos sense veure'ns ens vam emocionar molt i vam aprofitar al màxim la setmana que teníem per estar juntes.
Troba molt a faltar la família?
Sí! I també a la meva gosseta, que vaig haver de deixar als meus pares perquè no me la podia emportar. També enyoro molt als meus amics, que també em fan molta falta.
Suggeriments per la secció
"Menorquins al món"
e-mail: msola@menorca.info