No hi ha repte més complicat que explicar un conte a un fill, sobretot quan un intenta sortir dels clàssics i deixar volar la imaginació. És complicat, però a la vegada molt gratificant. En Jan Pons Coll ho va poder experimentar de primera mà. Cada vespre, el seu pare li contava una història, i ell, oient exigent com era, feia les seves pròpies aportacions. En Jan té molta sort. El seu pare és escriptor, un creador de mons i històries apassionants que volgué emprar també la seva imaginació també per a acaronar el son del seu fill.
Si, a més, aquesta història pot tenir imatges, encara molt millor. El cervell té una capacitat innata per a donar forma a les paraules. Se'n diu imaginació, i estic convençut que com més petits, més creativa és. Ara bé, si emprar la imaginació és divertida, també ho és que el conte que t'explica cada vespre ton pare, i que tu has ajudat a perfeccionar amb les teves cares d'assentiment, de boca de pam o de desinterès, estigui il·lustrat amb els dibuixos de ta mare. I açò és el que li ha passat a en Jan. El fill d'en Joan Pons i de na Tònia Coll veurà convertit en un llibre el conte que escoltava cada vespre.
"Punxaguda" és el llibre més personal del matrimoni ferrerienc. Personal perquè parteix de l'experiència pròpia, d'una creació sorgida i pensada per a l'ésser més estimat, el seu fill. És el primer conte infantil que publica l'escriptor ferrerienc, qui confessa que aquest "és un món fascinant però molt difícil". La tria del llenguatge adequat, la composició d'una història que captivi als joves lectors... Res no és fàcil, tampoc la consonància amb les il·lustracions de la seva dona. Tot plegat, un projecte que la setmana qui ve veurà la llum a Barcelona i serà ja a les llibreries per Sant Jordi. A Menorca, el conte es presentarà oficialment aquest estiu, però ben segur que per la Festa del Llibre ja podrà arribar a les cases dels petits lectors menorquins.
"És el llibre que em fa més il·lusió de tots els que he escrit", confessa Pons. "Punxaguda" és la història d'un eriçó molt petit que per aquelles coses del destí acaba convertit en l'heroi de la seva comunitat. Una serp divideix el seu poble en dos, i en Punxaguda és l'escollit per intentar canviar la situació, ja que amb la serp com a frontera els seus companys no poden arribar a les terres frondoses on solien alimentar-se. La seva increïble aventura l'ha d'ajudar a vèncer la por a allò desconegut, però no compta amb uns perills que el sorprendran i el posaran a prova.
En Jan ja té 12 anys. Segurament el seu interès per la història de l'eriçó Punxaguda no és el mateix que anys enrere, quan ajudava a composar l'aventura amb son pare, però sempre recordarà que aquell petit eriçó el va acompanyar durant molts vespres, i podrà dir amb orgull que aquell conte, el seu conte, volta per moltes cases.