El Museu Europeu d'Art Modern (MEAM) de Barcelona ofereix per primera vegada al públic l'oportunitat de veure aplegats en una sola exposició els autors més destacats de la història de l'escultura feta a Catalunya, des de mitjans del segle XIX fins als nostres dies. Un dels noms propis de tan suggeridor projecte és el de l'escultor menorquí Jaume Otero i Camps (Maó, 1888 - Barcelona, 1945).
La seva obra es recollida a la mostra en l'apartat "Entre el Modernisme i el Noucentisme" juntament amb el català Joan Borrell i Nicolau. Borrell i Nicolau i Otero es van formar, precisament, sota el mestratge de dos dels artífexs claus en l'arranjament escultòric de l'Exposició, Agapit Vallmitjana i Barbany i Manuel Fuxà, respectivament. Iniciaren la seva carrera professional en un punt de transició entre el Modernisme i el Noucentisme. Grans estatuaris, arribaren al seu període d'apogeu a finals de la dècada de 1920, quan Barcelona es preparava per un altre esdeveniment que hauria de modernitzar la ciutat: l'Exposició Universal de 1929. Els dos artistes participaren en el conjunt d'escultura monumental que, encara avui, decora la Plaça de Catalunya i el recinte de l'Exposició a Montjuïc.
Otero i Camps, del qual s'hi exposen una vintena de peces, es formà a l'Escola de Llotja de Barcelona, i treballà amb Manel Fuxà. Gràcies a una borsa de viatge, obtinguda el 1906, visità París i Brussel·les. Ampliada la borsa, pogué conèixer també els Països Baixos, les Illes Britàniques i Itàlia. A principis de la dècada de 1910, tornà a París, una estada que fou essencial cara a la seva evolució estilística, atès que li va permetre treballar amb l'escultor Albert Bartholomé i conèixer a membres de l'avantguarda artística, com ara el mexicà Diego Rivera. La seva producció s'insereix entre el darrer Modernisme i el Noucentisme, sempre amb un caire naturalista.
Segons senyala el MEAM, aquesta és "una mostra singular, sense precedents en la seva ambició historicista, i que dóna l'oportunitat a la gent de conèixer una part important del passat i present artístic catalans".
Per altra banda, la col·lecció també es fa ressò de la producció d'Enric Monjo i Garriga (Vilassar de Mar, 1896 – Barcelona, 1976), net del menorquí Joan Monjo i Pons (Maó, 1818 – Vilassar de Mar, 1884), arquitecte naval i enginyer mecànic que fou el fundador de l'Escola Nàutica Mercantil de Vilassar de Mar.