Autofitxa
Em dic Pau Villena Florit, tenc 44 anys i sóc valenciana encara que visc a Menorca des que tenia prop de deu anys. Fa només una setmana que estic instal·lada a Maó. Ja hi havia viscut abans i també havia estat per na Macaret. Sóc auxiliar d'infermeria i allò que més m'agrada és estar amb els amics i la família i també m'interessa el cinema.
El món de la geriatria ha estat un dels àmbits que més ha abordat professionalment. Quan i per què va decidir apostar per aquest món?
Vaig fer feina molts anys a una fàbrica de bijuteria que tenia el meu conco. Després vaig fer feina d'estiu, però arriba un moment que et planteges què és allò que pots fer i què és el que t'agradaria fer, que t'ompli, i estigui dins les teves possibilitats. M'agrada ajudar a les persones però sobre tot perquè tenc debilitat per la gent gran. Hem viscut amb l'àvia a casa i per a mi va ser un pilar fonamental a la meva vida. Va ser la que em va influir en l'elecció d'estudiar ajuda a domicili. Va ser un homenatge a la meva àvia. Consider que el respecte cap a la gent gran, els valors cap a ells són molt importants i no s'han de perdre mai. Ells són les nostres arrels, el nostre passat i els nostres records.
Després d'estudiar ajuda a domicili què va fer?
Vaig fer feina a cases derivada de l'Ajuntament i també vaig ser al geriàtric de Maó i d'Alaior. Però, per coses de la vida, em vaig quedar sense feina i vaig aprofitar el moment per treure la titulació d'auxiliar d'infermeria que és la que necessites per a la sanitat en general, ja sigui l'àmbit geriàtric com altres àmbits sanitaris. Actualment faig feina cuidant gent gran de manera particular.
És una feina on el professional aporta moltes coses però els majors també els enriqueixen personalment, veritat?
En el meu cas, m'aporten més ells a jo que a l'inrevés. Jo els aport aquelles necessitats que els manquen, allò que requereixen físicament. I ells a mi m'aporten molt a nivell personal. Jo crec que hi surt guanyant. Però també pens que és un tàndem. És una feina que acaba sent complementària. Quan fas cursos o et treus alguna titulació et recomanen que deixis certa distància perquè sinó t'absorbeixen. Hem de ser professionals però no podem perdre de vista que fem feina amb persones i és impossible no implicar-te personalment, estem fets de sentiments. Sempre t'impliques, ells i tu. I tant de bo no ho deixi de fer mai perquè significaria que he perdut la meva vocació. A mi m'omplen molt de vida. Però, en certa manera, és una feina contradictòria perquè hi ha moments que la feina esgota física i mentalment. Però pots girar la moneda i convertir la feina en pura energia.
És una feina vocacional...
Totalment. No concep que una persona s'hi dediqui si no és vocacional. Jo solc dir que tot i que cada dia pots veure a la mateixa gent, cada vegada és nou pel moment, la persona, el lloc. No és gens monòton. És una feina apassionant.