Té 90 anys i cada matí li agrada llegir de cap a peus el diari "Menorca". Avui, després de berenar, Josep Enrich Salord llegirà la seva pròpia entrevista i segur que esclatarà en una gran rialla: és un petit homenatge per ser el degà dels homos des Be. Fa pocs anys, hi va haver una trobada de tots els que havien duit l'anyell. Llavors el major de tots era en Bep des Lloc des Pou, que ja no hi és, pel que en Bep Enrich es converteix en s'Homo des Be més antic de Ciutadella.
Tenia 19 anys quan va ser-ho. Era el 1946 i son pare, Josep Enrich Servera, que era el caixer pagès de ses Arenes de Baix, el va triar per dur l'anyell en el primer any del bienni (1946-47). Aquell any s'Homo des Be coincidí amb els seus cunyats: Tomeu i Biel Pons Moll, germans de la seva dona Àgueda, descarregador i caixer fadrí del camp, respectivament.
Aquell Sant Joan va ser especial per en Bep Enrich i el recorda vívament. "Va ser una vivència molt polida perquè vaig poder veure les sales de les cases nobles que no havia vist mai. Dur es Be em va agradar molt". L'anyell feia 39 quilos i son pare, el caixer pagès, s'havia fixat més en les banyes polides que en el tamany. Era del mateix lloc. Més endavant hi va haver una època "que van agafar la bena de dur-los molt grossos", diu.
El recordat assaonador Joan Capó, del carrer Carnisseria, li va preparar les pells des Be, i el vestit el van cosir a casa les dones de la família de ses Arenes de Baix. La rentada de l'anyell també es va fer en família, a diferència d'avui dia que convoca una gernació. "El vam posar dins una pastera de matar el porc i vam emprar sabó de roba", explica. "Va quedar molt blanc!", afegeix la seva dona.
La vetlla des Be, aquell 1946, tampoc va tenir res a veure amb la multitudinària bulla que suscita avui dia. "Vaig vetllar es Be tot sol dins un estudi. Jo hi dormia suvora. El teníem a sa posada al poble, al carrer Carnisseria nombre 35. Mon pare no davallà del lloc fins el Dia des Be de bon matí. La família va vestir l'anyell amb flocs i el fabioler, Antoni Andreu, em va marcar les creus amb almangre".
A la sortida de la Comitiva des Be de cas caixer senyor, el grup es va fer una foto al pati de Cas Baró. És la que es reprodueix a la part superior i l'única que conserva en Bep Enrich del seu Dia des Be.
"Vam voltar la Ciutadella de llavonces, es Be només transita pel poble antic. Vam fer totes les visites que tocaven i a les sis del capvespre ja havíem acabat per anar a sa Beguda de cas caixer casat". El que explica sembla increïble a dia d'avui.
un costum sorprenent
Aprofita i conta una tradició que per la Ciutadella actual resultarà sorprenent i que demostra que el Sant Joan que coneixem no ha estat mai igual. "Es Be només es descarregava a les cases nobles, a l'Ajuntament, a Ca'l Bisbe i a les cases dels caixers pagesos. A les posades dels pagesos, s'Homo des Be entrava sense descarregar es Be. La Comitiva accedia, saludava i feia una volta pel menjador i tornava a sortir", explica.
Avui dia, acabat el Dia des Be, el portador de l'anyell se'l queda i el manté viu com a record. Llavonces, segons en Bep, es venia. "Ja hi havia un carnisser que te'l tenia demanat. Es venia perquè es Be estava molt rentat i havia passat un equinocci. De la venta es repartien els doblers: tres parts per a qui l'havia duit i la quarta part per a qui l'havia descarregat".
Dur l'anyell el 1946 ha estat l'única participació que ha tingut en Bep de Torrepetxina a Sant Joan. "Vaig provar de qualcar el cavall que empràvem al lloc per llaurar, però no m'estirava prou. No era santjoaner, però m'agradava tirar avellanes. Llavonces tiraves avellanes dolces i si t'agradava una al·lota li donaves, com a molt, un pessic a la galta".
Però d'ençà va conèixer a n'Àgueda, deixà de fixar-se en altres jovenetes. "Me vaig enamorar amb les quatre potes, i fins avui! Amb 62 anys de casats, quatre fills i dues filles, deu néts i sis besnéts". Els dos provenen de famílies del camp, i els pares dels dos van ser caixers pagesos. N'Àgueda estava a sa Torre del Ram amb son pare. Allà en Bep hi va fer tres anys de missatge fins que el sogre es va retirar. Llavors la parella va fer 2 anys a s'Hort de'n Domingo Moll fins que es traslladaren a Torrepetxina.
"Vam fer 12 anys, els anys més ben viscuts de la vida perquè teníem un bon senyor, Julio de Olives, de Cas Síndic de Maó". Per açò al nostre protagonista el coneixen com en Bep de Torrepetxina. Es retirà a Tot Lluquet i encara va fer uns anys de feina a poble.
En Bep de Son Saura és l'únic fill del matrimoni que és cavaller de Sant Joan, i destaca per ser un bon ensortillador. Com a curiositat, un nét del matrimoni, en Bep Benejam Enrich, és l'autor de la bella fotografia que enguany il·lustra el cartell de Sant Joan de "es Diari".
Qui va ser s'Homo des Be aquell 1946, recorda aquella data com si fos avui. Segur que aquest diumenge, Dia des Be, alguna emoció profunda es remourà dins seu.