Autofitxa
Em dic Fraterno Lluch, sóc de Maó i vaig néixer un 31 de març de fa ja 75 anys. Estic casat amb na Maria del Pilar Dubón i tenim cinc fills, una filla, i dotze néts. Qui té més anys en farà 15 i la més petita, cinc. M'agrada dedicar el temps lliure a l'ordinador, també m'agrada anar a pescar quan puc i passejar. També faig cuina. Jo solc cuinar a casa quan la meva dona se'n va a passejar, que s'ho ben mereix. Ha fet molts anys de feina tenint cura de la família amb sis fills.
Aquesta vinculació amb l'Església li ve de família?
No. De fet mon pare era republicà. Jo vaig fer la primera comunió i després vaig fer cinc anys sense posar els peus dins l'església. Però després de llegir molt i de pensar vaig veure que era un molt bon camí. També em va influir la meva dona que sí que tota la vida hi havia estat vinculada. Per altra banda, l'any 1950 vaig entrar a treballar a COFARME. Hi vaig estar 52 anys, fins que em vaig jubilar. Fou per allà l'any 1970 o 1971 quan vaig agafar la gerència. Aquesta entrada a COFARME també em va ajudar perquè vaig conèixer un altre ambient. Jo crec que si no hagués entrat al Col·legi Oficial de Farmacèutics m'hagués fet sabater o hagués acabat al camp.
I quines nexes amb l'Església va tenir abans de Vida Creixent?
De ben jove, per allà els anys 50, vaig ser el president de la Joventut Obrera Catòlica. També he estat fent cursets pre-matrimonials.
Quan es vincula a Vida Creixent?
L'any 2002 em vaig jubilar i al cap de dos anys vaig entrar a Vida Creixent. Fou ja el 2006 quan em van fer president i hi he estat vuit anys.
Què és per vostè Vida Creixent?
És el futur de la gent gran de l'Església. Quan et fas major perds els amics de joventut i has de cercar uns amics de la teva mateixa edat i amb la mateixa manera de veure la vida, amb els mateixos problemes. A més d'ajudar a la gent a fer-se gran també et sents útil cap els altres. Habites amb una amistat i una espiritualitat mentre tornes gran i et prepares per a la mort amb un sentiment alegre.
I quanta gent es troba vinculada a Vida Creixent?
Som unes 350 persones. D'aquests n'hi ha uns vuitanta que ja són molt grans. Per tant, som uns 250 els qui fem feina.
I ara ho deixa...
Ho vaig anunciar primer al bisbe i després, ja oficialment a tots els membres de Vida Creixent a la festa de fi de curs que vam celebrar dia 5 de juny a Ciutadella. Per estatuts ja no ho puc ser més perquè marquen un màxim de vuit anys. Per tant, és per imperatiu legal. Però també es cert que en aquesta edat, cada any que fas sembla que en sumen dos. Et sents més feixuc i hem de donar pas a la gent més jove.
I com valora el seu pas per la presidència?
Ho valor molt positivament encara que sempre voldries arribar més lluny. He intentat deixar-ho de la millor manera possible. Un dels meus fracassos ha estat no haver aconseguit que entrés gent més jove que era i és un dels objectius a assolir. Necessitem que els de 60 o 65 anys es vinculin a Vida Creixent.