L'ambient santjoaner es respirava anit a cada racó de Ciutadella. Els deu festers que es van encendre en diferents punts de la localitat van servir per donar caliu a una nit llarga per a molts, que no van deixar passar l'oportunitat d'esgotar les hores prèvies a l'inici de la festa.
A les deu fogueres s'hi van afegir també altres onze festes de carrer, en indrets on en anys anteriors hi havia festers. I és que l'ordenança municipal sobre Sant Joan que exigeix una fiança de 300 euros per fer front a possibles desperfectes en l'espai públic, fa que siguin molts els que renunciïn al fester. Però no a la festa. I així va quedar demostrat, amb la gran animació que hi va haver per tots els racons.
Fru-frús
A les 9 del vespre, Sa Plaça des Peix es va quedar petita. Una multitud va omplir el Mercat per veure l'inici de recorregut dels Fru-Frús, que animà els carrers del poble tot sonant un repertori de cançons populars, com "Cap a romandre", "Havanera", "Plora guitarra", "Ciutadella bona terra" o "Sant Joan". Però si hi havia una cançó esperada, aquesta era la que, com cada any per Sant Joan, composa el grup. Com és habitual era un tema carregat de crítica social, en la que hi van tenir cabuda temes com el cas Urdangarin, la corrupció i els sobres amb comissions i també les retallades en els sectors de l'educació i de la sanitat. Però no tot era en clau nacional. També hi va haver espai per a la crítica municipal, referint-se a l'estreta de cinturó impulsada des del Consistori.
Una vegada iniciat el recorregut dels Fru-Frús es van anar encenent els festers. N'hi va haver a la Plaça d'Artrutx, davant Calós, a Dalt sa Quintana, davant l'OAR, a Can Ruz, S'Oficina, Bananas, S'Olivera, al bar Tio Pepe i a General Morera.
Quant a les festes de carrer, se'n van fer a espais com Es Racó, la Plaça Nova, la Plaça de Ses Palmeres, la Plaça Concòrdia, davant el Casino 17 de Gener, el Cercle Artístic, el Club Democràtic de Jubilats, als carrers de Santa Clara i Glosador Vivó, i a Es Tastet i Es Rodol. Allà hi s'hi van succeir balls folklòrics i la música més tradicional.