Si s'hagués de descriure amb una paraula la Convidada d'enguany, segurament el mot més encertat seria emotiva. Tant el caixer senyor com el batle aconseguiren emocionar-se a ells mateixos i al públic assistent amb els seus dos discursos, pronunciats amb la Plaça des Born plena quan passaven quinze minuts de les set del capvespre, i amb el cavall de sa capellana visiblement nerviós.
Simón de Olivar, amb la veu aparentment serena però amb cara de nerviosisme, convidà a la Corporació als Jocs, i tingué un record especial "cap als qui no són avui amb noltros, o els qui per malaltia o demés no poden baixar as Pla. Sense dubte, tots són amb noltros aquí mateix". El caixer senyor també tingué paraules d'agraïment per als voluntaris, defensant que "l'any passat vam tenir uns Jocs esplèndids, i vam tenir uns voluntaris que van obrir carrerany que ens van ajudar a córrer bé. Enguany també hi seran, i us deman a tots que els ajudeu i els respecteu". Aquestes paraules foren agraïdes pel públic, que cridà "Sí, sí, sí, Sant Joan es viu així".
De Olivar acabà la seva intervención convidant a la Corporació i a tothom "a celebrar un tros de festa que només noltros sabem celebrar com no ho fan a cap altre lloc del món".
Des del balcó de l'Ajuntament, el batle José María de Sintas acceptà la Convidada "convençut que el respecte i el seny presidiran els Jocs". De Sintas instà els ciutadellencs "a escriure en majúscules una nova pàgina de la història de Sant Joan, destacant de manera molt destacada la feina de totes les persones que, com a mostra d'estima cap a les nostres festes, hi posen tot el seu potencial humà i tot el seu entusiasme perquè els Jocs siguin un exemple de respecte cap a una tradició viva, d'arrels centenàries, i la més ferma expressió d'identitat de tot un poble".
El batle també tingué paraules "cap a la gent del camp, homes i dones que estimen la terra, i que amb el seu esforç constant són els principals protagonistes, juntament amb tots voltros, la raó de ser de les festes de Sant Joan de Ciutadella".
El moment més emotiu arribà quan De Sintas tingué un record especial per als absents. "Tots junts avui honram la memòria dels qui ens han precedit en la transmissió d'una herència de temps immemorial, guardant dins el nostre cor el so del tambor i el fabiol més trist que mai hem sentit en record de qui em va mostrar a estimar aquesta festa. Per tots ells, lluitem amb coratge, defensem amb valentia i estimem la millor festa, la de Sant Joan de Ciutadella.