Autofitxa
Sóc na Magdalena Triay i vaig néixer fa 46 anys as Mercadal. Estic separada i tinc una filla. Des de fa 25 anys em dedico a restaurar mobles, però a poc a poc aquest cicle s'ha anat tancant i ara em dedico a la pintura i a fer productes d'artesania que venc al mercat. He estat professora de dibuix, de pintura i de manualitats tant per a adults com per a fillets, però m'agrada més donar classes a infants perquè són més espontanis i no tenen prejudicis a l'hora de crear. Vaig inaugurar la meva primera exposició la setmana passada a Ca n'Àngel des Mercadal.
La mostra de pintura "Recorregut vital" és una panoràmica de la seva biografia artística. Com es sent davant aquesta primera exposició en solitari?
Il·lusionada, però també un poc estressada, perquè havia participat en alguna col·lectiva, però no és el mateix.
Però fa anys que pinta, com demostra l'evolució de l'obra que mostra en l'exposició.
Havia pintat de joveneta i ara fa ja uns anys que estic tornant a pintar i cada cop més. Per la mostra de les pintures de joventut n'he seleccionades tres que són molt significatives, com un autorretrat en dibuix. També he representat els anys buits de pintura que els vaig dedicar a la restauració de mobles en un quadre als arbres. La resta de pintures van des de quan vivia al Montseny i vaig recuperar la pintura inspirant-me en paisatges, a l'any 2000, fins a l'actualitat, en què m'inspiro també en la natura, però en la menorquina.
Quines tècniques pictòriques utilitza normalment?
M'agrada sobretot la pintura ràpida per captar l'essència del moment concret davant un paisatge. Per açò, encara que també utilitzo el pastel o realitzo dibuixos, prefereixo l'aquarel·la, perquè puc fer-la amb dues o tres hores.. A més, l'efecte és molt transparent, subtil i espontani. La combino amb el que m'agrada anomenar "pintura de l'ànima", que surt de dins deixant-me anar amb música de fons. És pura expressió artística.
Llavors l'objectiu no deu ser un resultat figuratiu sinó abstracte.
És treure allò que sento en aquell moment davant el paisatge, com un "art teràpia", buidant la ment. Observo i dono una volta, medito en els tons i els detalls. Però sobretot em fixo en els colors, l'estètica i l'expressió, que són el més important quan pinto.
Aquesta pintura a l'aire lliure la fa sola o acompanyada?
Enguany he pintat sola, però quan vivia al Motnseny a vegades pintava en grup. M'agrada relacionar-me amb persones molt diferents per pintar. És més experimental i resulta curiós com a vegades del mateix paisatge les pintures són completament diferents. És molt enriquidor, sobretot pels autodidactes com jo, que no tenim formació acadèmica. De petita vaig tenir la sort de tenir capacitat pel dibuix i estar envoltada de gent que pintava i així va ser com vaig anar-ne aprenent. He fet cursos i m'he relacionat amb persones amb inquietuds artístiques similars, sense encaixar-me en una tècnica en concret. De fet, crec que encara estic festetjant amb la pintura, perquè hi duc temps, però m'agrada treballar amb molts materials i no m'he centrat en cap en concret. He pintat sobre roba i sobre fusta, també. Els marcs dels quadres de l'exposició els he fet jo amb materials reciclats.
Apart des Mercadal, on romandrà la seva exposició fins el 14 de juliol, podrem veure la seva obra en algun lloc més?
En els altres dos pobles on m'inspiro per pintar. A finals de juliol tinc prevista una exposició as Migjorn a través de l'associació cultural ACR i la primera quinzena d'agost durem la mostra d'obres a Fornells on compartiré la sala amb el fotògraf Miquel Triay.