"Com em va dir una vegada Pau Faner, al personatge principal d'una novel·la li has de fer passar "les de Caín", l'has d'ofegar fins haver de fer-li el boca a boca. Si no el poses al límit, ningú no mostrarà interès ni sentirà compassió pel teu personatge. Per desgràcia, el 9 de juliol de 1558 els ciutadellencs van ser posats al límit, però se'n van sortir". Josep Masanés descriu així una part de l'experiència viscuda a Ciutadella durant l'assalt turc. La conferència que pronuncià en l'acte institucional d'ahir a l'Ajuntament estigué ple de referències a altres assalts, a la literatura i a fets, no valoracions, del que va ocórrer en aquella trista data.
Masanés no volgué amagar la cruesa dels fets viscuts a Ciutadella durant dies. Ara bé, l'escriptor també afegí que la distància temporal entre el 9 de juliol i avui refreda una mica les reaccions. "Els fets són brutals, però no ens encenen. Estan massa allunyats de nosaltres per sentir-nos-hi implicats", digué.
Entre aquests fets, l'escriptor recordà que, per exemple, les bombes que empraven els turcs per assaltar la murada ciutadellenca pesaven 90 quilos, i que la majoria de morts ho foren no per ferides directes de la bomba, sinó pels fragments de pedra que es desprenien del xoc del projectil contra la murada.
Foren realitats brutals i dures, com altres que Masanés recordà, com les Guerres Mundials o el naufragi del Titanic. Fets pels quals mai no estem preparats, tot i les experiències infantils. "Quan era petit, els dos jocs més populars i reiterats per a la canalla eren jugar a pillar i a amagar. Ara penso que aquells jocs, com els contes infantils tradicionals, que són d'una crueltat extrema, no tenien res d'innocents. Ens preparaven, d'acord amb una llarga tradició, per protegir-nos dels perills", pronuncià l'escriptor.
Els ciutadellencs, però, no estaven preparats per un assalt amb 15.000 soldats turcs, 3.000 d'ells dels més preparats de l'imperi. Caigueren, molts moriren i altres molts foren fets captius i portats lluny, molt lluny de la seva terra. Tot i ser uns fets dolorosos, 455 anys després Ciutadella encara ho recorda. "És una cosa curiosa que s'estableixi com a festa un dia de derrota. És com dir hem caigut, però ens tornarem a aixecar. És un recordatori per a propis i aliens: vam caure, vam ser destruïts, però mireu com vam ser capaços de tornar a aixecar-nos", relatà el conferenciant.
I aquest ressorgir es produí tot i les dificultats específiques que tenia Ciutadella. Segons Masanés, "l'especificitat dels fets, junt amb les exigències pròpies de la insularitat, va exigir als ciutadellencs un esforç reduplicat per cercar maneres més eficients, més excel·lents, per poder sobreviure en un territori on els avantatges eren molts però també els perills i els inconvenients".
Aquests fets, aquest exemple, han de servir per aprendre del passat. "La història i la ficció serveixen per transmetre valors. Per no repetir els mateixos errors, tot i que en aquest cas, què podien fer els ciutadellencs?. Fugir de la ciutat, abandonar-ho tot i amagar-se als camps amb l'esperança de no ser caçats? L'heroi que no cedeix davant les adversitats pot vèncer i ens transmet la idea que cal mantenir el coratge i l'esperança. Però també hi ha altres valors. La clemència, l'amor familiar, la resistència, no oblidar el passat", apuntà Masanés, qui destacà que Ciutadella no oblida gràcies a l'obelisc de la Plaça des Born o els carrers que recorden l'assalt turc.
"Per sobre de tot, però, el missatge és que se'n surt. Que després de la desfeta i de la mort, la vida continua, reneix, ressuscita. Qui cau no té més remei que aixecar-se. I si ho fa amb un somriure, molt millor per a ell i per als qui l'envolten. Cal tenir coratge i esperança", conclogué el conferenciant d'aquest any de l'acte institucional de commemoració de l'assalt turc a Ciutadella el 9 de juliol de 1558.