L'escriptora barcelonina Sònia Moll Gamboa, va presentar ahir, a la Biblioteca de la Fundació Rubió, el seu nou llibre, "Creixen malgrat tot les tulipes", l'obra guanyadora del XXXII Premi "25 d'abril" de Narrativa Curta de la Vila de Benissa 2012.
Com explica la pròpia autora, aquest llibre té una estructura narrativa poc convencional. Està escrit a mode de dietari, amb una prosa poètica que s'estén en curts episodis. "És com si obrissis una capsa amb fotos antigues, i cada foto et recordés un moment". Així, entre un i altre record, es va creant una història, amb un fil conductor sempre present, però en segon pla.
Moll assenyala que la història que s'explica al llibre té unes arrels autobiogràfiques, basada en la seva estada a Xile, quan era petita. Així, la primera part de "Creixen malgrat tot les tulipes" explica l'infantesa de la protagonista, amb el viatge que va fer amb la seva àvia i el seu germà bessó, Tonino Batiscafo, per retrobar-se amb la seva mare tot deixant el seu pare a Barcelona.
Tret de Tonino, la resta de protagonistes apareixen sense nom. "Crea una distància, no s'acaba de precisar el personatge, però sí que s'expliquen coses més íntimes, situacions personals fortes".
Mentre passen les pàgines, la protagonista explica diferents fets i situacions que passen a la família, tot tractant temes com l'immigració i el desarrelament de la terra pel viatge a un territori llunyà. Per altra banda, també hi apareix un abús sexual, que marcarà per sempre el mes de març, de cada any, que passarà a ser el record d'un gran dolor.
Així, el fil conductor repassa la infantesa dels personatges, amb les seves pors i els malsons.
Un crit de vitalitat
Però tot i aquests episodis, en que hi apareixen la mort, els comiats, les ruptures de parella o el desarrelament, aquest "és, en el fons, un llibre vitalista, optimista, perquè després d'una cosa negativa ve el moment de tornar-se a aixecar". De fet, així ho expressa el títol del llibre.
Xile, Menorca, Barcelona
Sònia Moll (Barcelona, 1974) és filla d'Antoni Moll Camps (Ciutadella, 1926), considerat el patriarca de les lletres menorquines, i que ha estat influència inevitable per a la jove escriptora. Així, Menorca forma part d'un triangle en que els altres dos vèrtex són Barcelona i Xile, tres indrets que l'autora relaciona amb la mar, que queda reflectida a la portada del llibre, amb una foto de la Platja Gran de Ciutadella, amb un gronxador dins l'aigua, i que recorda la figura de l'àvia, mirant mar endins.