Vint anys de passió i entrega a la dansa són més que suficients com per a fer balanç de tot el viscut. Cristina Blanco Solís (Barcelona, 1968) és un dels noms propis del compromís i la solidesa de la disciplina a l'Illa. El seu centre de formació compleix un aniversari rodó. Un temps en què la professora, coreògrafa i ballarina ha contribuït a difondre la dansa entre tots els menorquins.
Dansa-lô supera la majoria d'edat i ho celebra de la millor manera possible, continuant treballant. Cristina Blanco arribà a l'Illa el 1992 per emprendre una substitució de tres mesos a l'Escola de Ballet Ute Dahl, i finalment s'hi va quedar.
Una enamorada de l'Illa
Confessa que li encanta ballar i que per a fer-ho no necessita tenir al públic al davant. Menorca l'enamorà per la seva qualitat de vida, així que va decidir engegar el seu propi projecte professional. Aleshores va començar amb una quarantena d'alumnes. Durant 17 anys el seu programa formatiu ha funcionat mitjançant un conveni de col·laboració amb l'ajuntament d'Alaior, fins que el 2010 va inaugurar una seu pròpia al carrer Sant Joan Baptista de la Salle, número 1, del municipi.
"Va arribar un punt en què l'escola no podia créixer més, ens mancava espai, i d'aquí l'aposta per la nova seu", explica Blanco.
Més de 200 metres quadrats d'instal·lacions acullen avui un total de 162 alumnes. A la dansa contemporània dels inicis s'han afegit, en els últims anys, les classes de ballet clàssic per a totes les edats -a partir dels 4 anys-; el hip-hop; la dansa acrobàtica; i la dansa-jazz. Actualment, el centre es troba immers en la seva oferta estiuenca.
El passat dia 27, el poliesportiu d'Alaior va ser escenari del tradicional espectacle de final de curs. "No vam fer una proposta específica amb motiu del nostre vintè aniversari, però sí que vam voler que aquest espectacle fos especial", senyala.
La professora està molt satisfeta de les fornades de ballarines i ballarins que han passat per Dansa-lô. Si bé, ha de bregar amb els inconvenients de quan els més joves marxen fora de Menorca per estudiar. "És llei de vida, però també una llàstima perquè quan ja han adquirit un nivell important molts deixen de banda la dansa perquè no la poden compatibilitzar amb els estudis superiors".
Un dels seus recursos a l'hora de motivar als joves és anar a veure competicions a la Península. "Fora de l'Illa hi ha un ritme de funcionament diferent, i és bo que ho vegin". Fa uns mesos, les seves alumnes participaren a la convocatòria que organitza l'escola de dansa Menchu Durán, a Sant Cugat (Barcelona). "Vam quedar cinquenes", indica. Tot un assoliment.
Paral·lelament a l'evolució formativa en tots aquests anys, la coreògrafa ha presentat en públic diversos espectacles. Amb el primer d'ells va dur la dansa al carrer. Cal anomenar també la seva participació a "Abstracte", la proposta multidisciplinar de la companyia Dosnoudosmil; i "Trossets" (2008), com a continuació de la difusió de la disciplina a peu de carrer.
Associació d'escoles
El setembre de 2009 es crea l'associació d'escoles de dansa de Menorca, Asdedans, a la que s'hi suma. L'entitat impulsa especialment la celebració del Dia Internacional de la Dansa i programa amb èxit diferents edicions del Festival de Dansa de Menorca. "La clau és apropar la disciplina al públic en general, i si la gent es troba la dansa al bell mig del carrer, molt millor", diu.
Per al nou curs, Dansa-Lô té previst avançar les edats d'algunes de les classes. Així, en el cas del hip-hop (molt de moda entre els escolars), els interessats s'hi podran apuntar a partir dels 6 anys.
Multitud de beneficis
Cristina Blanco recomana la dansa per multitud de beneficis. "És una eina de creixement personal, treballar davant el mirall t'ajuda a perdre la por a equivocar-te", comenta, alhora que subratlla la idea que el ballar "no es pot entendre d'una altra manera que no sigui la de passar-s'ho bé".
Tots duim el ritme dins, només hem de descobrir-ho.