Autofitxa
Som Isabel Albadalejo, Pau Marquès i María José Aguilera, tenim 32, 21 i 30 anys i som d'Eivissa, Ciutadella i Barcelona, respectivament. Tots tres estem llicenciats en Música, i ens coneixem des de fa uns quatre anys. Isabel i María José tenien un duet de veu i guitarra, però més tard es va incorporar en Pau per formar el Trio Zefiretto. Aquests dies tenim previstos tres concerts, a Ciutadella i Maó.
Com va començar la idea de formar el Trio Zefiretto?
Nosaltres ens vam conèixer al Conservatori superior. María José i jo (Isabel) formàrem un grup, perquè coincidíem en algunes assignatures, i més endavant vam creure que comptar amb en Pau enriquiria el grup. Així podríem fer arranjaments diferents i musicalment ens interessava molt. A més, era amic nostre. El primer que vam fer junts va ser la "Cantata espanyola" de Haendel, que és per a guitarra, baix continu, que tant pot ser violoncel com viola de gamba, i soprano. Va ser així com vam demanar a Pau si volia tocar amb nosaltres. I ja no vam deixar que marxés.
D'on surt el nom Zefiretto?
Zefiro és el Déu grec del vent càlid, de ponent. Se'ns va ocórrer perquè en aquell moment Isabel cantava una ària de Mozart que parlava de Zefiro, i pensàvem que era una paraula bonica. Zefiro ja existia, i vam pensar amb el diminutiu, Zefiretto. Vam cercar iconografia d'aquest Déu, i sempre es representa com un al·lot jove, atractiu, amb flors. I com que el tenim al grup, i també ens agraden les flors per a les actuacions, era adequat.
Quin tipus de música fan?
Vam començar amb la cantata de Haendel, que és un compositor barroc, i després vam agafar un recull de Federico García Lorca, que a més de poeta era pianista, de cançons populars antigues espanyoles, que era per guitarra i soprano. I nosaltres vam fer l'arranjament per a violoncel. El nostre repertori és barroc popular espanyol, però també tenim una part que és del renaixement hispànic i anglès.
Quins són els compositors que tenen al repertori?
Des de Dowland, del Renaixement anglès; Juan Vásquez, Luis del Milán, Diego Pisador, del Renaixement; o Haendel o José Marín del Barroc. Després, de la música més popular tenim peces del Cancionero de Upsala, que també estaria dins del Renaixement, perquè no ve després del Barroc; i tenim un grup important de cançó sefardita. Tret de Dowland, tot el repertori és música hispànica de diferents èpoques.
Ara tenen previstos tres concerts a l'Illa. És la primera vegada que actuen aquí?
Sí. Hem tingut sort. Per Nadal vam xerrar amb Ciutadella Antiga, que té l'espai de Sant Josep, i ens han posat moltes facilitats. No és una sala molt gran, i esperam que es pugui omplir. Allà hi actuarem dimecres, a les 20 hores. Divendres serem a la Cafeteria Ànima, també a Ciutadella, a les 21 hores, i dissabte al Bar Nou, de Maó, a les 20.30 hores. Esperem que els concerts agradin. A Barcelona, el públic ha quedat molt sorprès, perquè quan veuen el programa pensen que és música clàssica, però no ho és com a tal, és música popular, és un repertori que arriba fàcilment a tothom, és molt proper. A més, la manera d'utilitzar la veu tampoc és la típica del cant líric clàssic.