Amb un programa variat i atractiu el darrer dilluns el quintet de vent Frontela inicià la tanda de concerts estiuencs al claustre del seminari de Ciutadella. La primera part, destinada a Mozart, inicià amb l'obertura de "La flauta màgica" en un interessant arranjament on els solistes pogueren lluir les seves habilitats en una versió brillant i suggestiva.
Menció apart mereix l'obra que omplí aquesta primera part, el quintet en Do menor. Escrit en origen com a una serenata per a instrument de vent l'any 1783, Mozart la convertí en un quintet de corda (1787). Obra de grans contrasts harmònics ardits, ruptures de ritme, i canvis sobtats dels plans sonors, fa patent la genialitat del jove compositor en assolir una síntesi cabdal entre el vocalisme polifònic heretat d'Itàlia amb rigor contrapuntístic que just acabava d'adoptar. Pere Sansó, flauta; Vicent Salvador, oboè; Alejandro Villanueva, clarinet; Marc Moragues, trompa i Josep Casadellà, fagot oferiren una versió convincent, amb adequada conjunció entre la idea musical i els timbres musicals que donen cos a l'obra: dramatisme accentuat en l'allegro inicial; dolça calma en l'andante amb l'aire de "serenata" que li esqueia; el minuetto en trio en forma de cànon, tot i el caire humorístic que aquesta forma musical acostuma a tenir, obtingué l'efecte dramàtic i l'aire, en certa manera, desolat, amb que Mozart el va crear.
En la segona part els quintet Frontela oferiren dues obres d'autors contemporanis: "Three Shantles" per a quintet del compositor anglès Malcolm Arnold; una divertida peça inspirada en cançons populars marineres, amb una vestidura entre neoromàntica i neoclàssica, que els crítics de l'època consideraren endarrerida; però sens dubte, efectiva, de la que els components del grup en saberen treure'n gran profit.
El concert va cloure amb la "petita música de Cambra" de Paul Hindemith, inclosa en el cicle d'obres per a música de cambra escrites entre 1920 i 1923. Música de caràcter expressionista, amb un estil molt personal i encara avui de no fàcil comprensió, l'obra de Hindemith presenta un contrapunt discordant, dur, nodrit en l'esperit clàssic de Bach; però amb enorme força rítmica, amb gran valor dinàmic, mantingut en un sistema tonal molt lliure. Els cinc moviments de "Kleine Kammermusic": Alegre, vals, tranquil, ràpid i viu donaren ocasió als joves components del quintet Frontela de demostrar una inqüestionable qualitat i virtuosisme evident, amb una cohesió i compenetració certament notables, capaces de valorar les característiques d'una obra d'interès evident i vèncer les aspres dificultats de la partitura.
El públic que omplí l'aforament del claustre premià la labor dels músics amb calorosos aplaudiments als quals el conjunt Frontela va correspondre amb dues peces fora programa: l'obertura de "Il barbiere di Seviglia" de Rossini i la "Bagatel·la nº 1" de Ligeti.