Autofitxa
Em dic Bernat Villalonga Pons, tenc 57 anys i sóc de Maó. Treballo de dependent tèxtil. Estic casat amb na Catalina Antonio amb qui tenc un fill, en Lucas. M'agrada molt la fotografia i també anar a caminar, el cinema i llegir amb moderació segons els temes.
La fotografia és una de les seves aficions. Com s'interessa per aquest àmbit artístic?
La fotografia sempre m'ha agradat però mai no hi havia dedicat temps. Amb les càmeres d'abans havies de revelar les fotos i no era igual que ara amb la fotografia digital que pots pujar les imatges a l'ordinador. I aquest fet em va obrir més les portes a aquest món, em va enganxar. I és que aquest àmbit digital et permet esborrar aquelles fotos que no t'agraden i no t'han quedat bé, sense cap cost econòmic.
És maonès. Què l'uneix a Alaior?
La veritat és que no en tenc cap de nexe. Deu fer dos anys quan el meu fill me va animar a participar als concursos per als pòsters de les festes. Amb un principi em vaig pensar que eren certàmens per gent més professional. Però em vaig animar a fer-ho i vaig començar a anar a les festes patronals cercant detalls i aspectes de les festes que em cridessin l'atenció. A més, m'agrada d'una manera especial la fotografia de carrer, aquella que mostra, per exemple, un caixer que xerra amb un amic o que descansa damunt el cavall.
Per tant, ha presentat a més concursos de pòster que el d'Alaior?
Sí. He presentat a Sant Climent, Llucmaçanes, Sant Lluís i Maó. I de moment, de les que ja s'ha celebrat, no he aconseguit res. Aquesta fotografia d'Alaior és la primera que s'edita.
En quin moment va ser captada la imatge que ha resultat guanyadora per al pòster de les festes de Sant Llorenç?
La vaig fer l'any passat moments abans de començar el jaleo. Va ser captada a la plaça del poble just davant del Centre Cultural. Es veuen bastants de detalls. La bandera es troba en una posició ben desplegada on s'hi veu l'escut. No es veu el caixer perquè la idea no era fotografiar una persona determinada sinó el conjunt del cavall, la festa i el patró. Es veu a més la gualdrapa amb els ornaments a la cabeçada i pitral. La veritat és que quan vaig veure la fotografia a l'ordinador vaig quedar un poc espantat. Perquè la vaig fer en un moment que la Plaça estava plena de gent que anava i venia, hi havia més cavalls que passaven, i si sóc sincer quan vaig fer la fotografia no vaig veure ni la postura ni la situació.
I què ha suposat per vostè guanyar aquest premi?
M'ha ajudat a decidir-me a presentar al concurs de fotografia de les festes de la Mare de Déu de Gràcia que convoca l'Ajuntament. Mai havia demanat abans les bases i enguany crec que m'hi presentaré.