Ricard Ramisa va anunciar l'inici de les festes de Sant Llorenç amb un pregó emotiu, en el qual va recordar la seva infantesa a Alaior, i persones que el van marcar i ajudar a ser com és. A més, i com no podia ser d'altra manera, va oferir un petit tast de cançons dels primers Festivals d'Alaior, un moment del pregó per al que va estar acompanyat per la seva filla Susanna, que hi va posar veu mentre que ell hi aportà les notes al piano.
La batlessa d'Alaior, Misericordia Sugrañes, va ser l'encarregada de presentar el pregoner d'enguany, qui "va quedar a quadres, estorat i retgirat quan li vam fer la proposta" de fer el pregó. "Però sortit de la sorpresa no va dubtar en acceptar l'oferiment".
Sugrañes assegurà que "Alaior té motius per sentir-se agraït a Ricard Ramisa, per haver consolidat la segona etapa del Festival de la Cançó", i també per "la contribució musical" que ha fet.
Ricard Ramisa va iniciar el seu discurs expressant el seu sentiment de pertinença a Alaior. "Les persones no som d'allà on hem nascut, sinó d'allà on passam la major part de la nostra vida. I a jo m'agradaria afegir-hi que les persones som d'allà on ens sentim, però, sobretot, d'allà on ens hem criat des de petits; allà on vam anar a escola i vam aprendre a llegir i escriure; d'on vam fer els primers amics".
Ramisa va parlar del poble que el va acollir des de la seva arribada de Barcelona, amb els seus pares, quan era petit. "Però ni tan sols açò va succeir d'una manera tan casual com podria semblar. L'avi meu, l'avi Cervera, ja era bastant conegut a Alaior molt abans del meu naixement, sobretot per la gent de les fàbriques de sabates d'aquí i d'altres pobles".
A l'arribada del seu avi s'hi va sumar la del seu conco, Jordi, qui es va casar amb una alaiorenca, na Magdalena, filla d'en Toni "Conill".
D'aquells anys d'infantesa, Ramisa parlà dels primers amics, dels del Ranxo; dels primers mestres i de les primeres sortides de festa. Va ser així com es va referir a persones com "el mestre Pardo, don Joaquín, que coneixia com ningú la literatura clàssica". O Sito Piris, "un bon músic alaiorenc amb qui jo sempre estaré en deute, perquè va ser el meu primer mestre de música i de piano", aquell que el va iniciar en el món de la música, que esdevindria més tard la seva professió.
El pregoner va fer menció a aquells anys de joventut ja passats, els partits de futbol dels anys 60 i 70, entre els equips formats per les escoles des Ramal i de "ca els Hermanos" (La Salle); o els panets d'en Tent. "Aquells panets que ell mateix repartia amb el cotxe, cada dia, de bon matí, pels carrers d'Alaior, passant per ca nostra devers les set i mitja o les vuit manco quart i que, obrint ell mateix la porta del carrer, ens deixava damunt una cadira de l'entrada". També es referí a les bicicletes que llogava en Joan de Santa Ponça. "Una hora, tres pessetes; dues hores, un duro, i tres hores, sis pessetes. No fa falta que us digui que sempre procurava llogar-la per tres hores", apuntà, arrencant el riure del nombrós públic
Ramisa es referí a l'altre poble menorquí que l'ha acollit, Ferreries, on va anar a viure després de casar-se. "És un poble que també m'estim molt, entre moltes altres coses, perquè d'allà són els meus tres fills, i perquè allà em vaig sentir molt feliç i molt ben acollit i integrat durant els 20 anys que hi vaig viure".
Com no podia ser d'altra manera, el pregoner va fer referència també als Festivals de la Cançó, "un altre esdeveniment important que m'ha mantingut vinculat a Alaior". Així, i per recordar algunes d'aquelles cançons dels primers festivals, Ramisa preparà el moment musical del pregó, amb una petita mescla de temes preparada per a l'ocasió, amb títols com ara "Muchacha encantadora de Alaior", i que fou recompensat amb una ovació.
Finalment, i per no fer esperar més els alaiorencs en l'inici de la festa, el músic tornà a agafar la paraula per desitjar unes bones i assenyades festes a tothom, i va finalitzar la seva intervenció amb un "Gloriós Sant Llorenç".