Síguenos F Y T I T R
Gent de casa

"El públic menorquí es molt selectiu amb la seva música"

Kiko Carreras, mecànic i músic, és el darrer membre del grup Arrels de Menorca

| Maó |

Autofitxa

Em dic Francisco Carreras i vaig néixer el 1967. Estic i casat i tenc un fill i una filla. Treball com a mecànic d'ascensors però la meva passió es la música. Porto des que era molt petit tocant la guitarra i fa més d'un any que vaig començar a participar amb el trio de música menorquina Arrels de Menorca, i des de llavors aquesta col·laboració no dona senyals d'acabar.

Quan i com va començar la seva relació amb la música?
La meva passió per la música em ve de molt petit. El meu avi era concertista de guitarra, i la resta de la meva família també va estar sempre lligada a aquest art. Tenia 9 anys quan vaig començar a aprendre a tocar la guitarra gràcies a l'avi. Jo em passava els caps de setmana a ca seva i va ser qüestió de temps que jo m'interessés per l'instrument.

Es podria dir que la seva família porta la música a la sang. Ha estat la guitarra sempre el seu instrument?
No. Va ser el primer instrument que vaig aprendre a tocar, però més endavant vaig passar molt de temps amb la bandúrria. El meu germà petit va començar a rebre classes per aprendre a tocar-la, però se'n va cansar prest, i jo vaig aprofitar per aprendre en el seu lloc, i poc després començar a donar concerts.

Com va sorgir la oportunitat de participar en el projecte d'Arrels de Menorca?
Va ser fa prop d'un any i mig, quan ells mateixos em van contactar per demanar-me si podia cobrir la baixa d'un dels seus membres, n' Amador Simonet, que per motius laborals no tenia prou temps per dedicar al grup. El que va començar com una col·laboració temporal s'ha acabat convertint en una participació fixa.

Sovint es presenta Arrels de Menorca com a un grup d'havaneres o ranxeres, està d'acord amb aquesta definició?
Les havaneres, les ranxeres, els boleros i tot aquest tipus de composicions entren dins el nostre repertori, però sempre he pensat que la base de la música d'Arrels és la música pròpiament menorquina, la música folklòrica. El problema és que el públic menorquí és molt selectiu. Hi ha tota una sèrie de cançons que sempre voldrà escoltar. Això, unit al fet de que moltes vegades ens convidin a events que es defineixen expressament com a cantades d'havaneres i similars, contribueix al fet que se'ns relacioni amb aquestes etiquetes.

La seva funció dins el grup es limita a la interpretació, o hi ha espai per la composició.
Quan estem treballant en una cançó nova hi pot haver espai per introduir idees i arranjaments, però en general el repertori esta format per peces que porten molt de temps tancades. Com ja he dit, el públic menorquí té molt clar el que vol escoltar, per tant les novetats estan relativament limitades.

Algun projecte nou a la vista?
De moment no ens falten actuacions. Aquest any ha estat molt bo, i tenim prou concerts de cara als mesos esdevenidors com per estar ocupats. S'ha rallat de la possibilitat de gravar un altre CD, però no hi ha res assegurat.

Lo más visto