Autofitxa
Vaig néixer a Tavernes de la Valldigna, a València, el 1967. Sóc professor de Dibuix a l'IES Josep M. Quadrado i, d'ençà 2002, membre de l'Associació Bonsai Menorca, que presideix Álvaro Anglada. Un amic em va regalar una figuera en bonsai, i arran d'aquí vaig descobrir aquest art i que tenia les mans verdes, és a dir, que els arbres no se'm morien, com ma mare. Som tan aficionat als bonsais com a la fotografia, la pintura, la lectura, la ceràmica... no m'avorriria mai!
És el segon estiu que munten l'exposició de bonsais a l'Umbracle de Venus, el pati de la Casa de Cultura de Ciutadella, com s'organitzen per tenir-la oberta tots els fosquets de juliol i agost sense cap cost?
Fem torns de guàrdia, rotant per parelles. Llavors cada 6 dies li toca a una parella de socis obrir i tancar l'exposició. Jo faig parella amb Corretja Sintes, tot i que avui (per ahir) m'acompanya Jordi Martínez. Aquesta organització permet tenir la mostra oberta a diari i de forma permanent des de l'1 de juliol fins el 31 d'agost. A les 18.30 hores venim a regar els bonsais exposats i de 19 a 21 hores obrim al públic.
Quantes persones han visitat la mostra?
L'estiu de l'any passat vam assolir la xifra de 5.000 visites. Enguany, cada dia passa una mitjana d'entre 60 i 80 persones, amb dies punta de fins a 140 visites.
Quin és el perfil del visitant i que els atreu de la mostra?
Majoritàriament són turistes que, passejant, descobreixen aquest racó màgic enmig del poble i que tenen curiositat per conèixer el lloc que visiten, i que es deixen seduir per la pau que inspira aquest espai i amb la visió d'aquesta meravella que són els bonsais. També venen menorquins i amics de l'associació. El boca a boca funciona molt bé.
És idoni l'Umbracle de Venus per aquesta mostra tan singular d'éssers vius?
És un espai molt ombrívol, tal vegada hi manca una mica de sol directe, però és ideal. Crec que amb l'esforç de l'associació hem dignificat aquest espai, un racó oblidat darrera la biblioteca pública. Els exemplars reben atenció diària i anam renovant l'exposició.
Quins són els bonsais més curiosos de l'exposició?
Tots són especials, tots són cultivats pels socis. Hi ha una representació ampla d'espècies mediterrànies, com un garrover, romaní, murtra, tamarell, albercoquer o un ullastre, entre d'altres. N'hi ha una vintena d'exposats, més la mostra d'utensilis i eines que fem servir per cultivar els arbres.
Hi ha algun nou al·licient respecte l'any passat?
Un brollador d'aigua, en corrent contínua, que acompanya la calma i la pau de l'espai amb la seva sonoritat.
Va, conti alguna anècdota...
L'anècdota és que a la gent li crida molt l'atenció veure el magraner en bonsai, amb magranes en miniatura.
I els fan moltes fotos?
Sí, la gent es fa fotos al costat dels bonsais com a record i prenen moltes fotografies dels exemplars amb el mòbil o amb la càmera. Hi ha turistes que visiten l'Illa cada estiu, que van venir l'any passat i han tornat a visitar la mostra enguany. La gent és agraïda i reconeix l'esforç que veu que hem fet des de l'associació per mantenir un any més aquesta exposició com a oferta cultural.