La imatge i el bon humor, eixos centrals del pregó del Club de Jubilats de Ferreries. L'acte l'obrí el batlle Manuel Monerris el qual féu una breu dissertació del que significa jubilat, "versus" jubileu. Prengué el relleu el president de l'entitat el qual, en poques paraules manifestà que el pregó mostraria tal com som.
Davant una plaça plena a vessar, una gran pantalla cercà l'atenció de tots els presents, una fotografia rere l'altre s'anaven succeint, alhora que Dora Marquès i Maria Luisa Janer, membres de la directiva del club de Jubilats, narraven els continguts de les imatges, sempre en un to divertit.
Fent un passeig per les imatges projectades, començant l'any 1980 que es posà en marxa i l'any següent la primera directiva, i directives i presidents, un rere l'altre, mostrant imatges i so, de l'única persona viva de la primera directiva, Esperança Allès, la qual féu un breu relat dels qui formaren el primer nucli fundacional del club i les primeres activitats.
El club de jubilats, no es un lloc fosc, on la gent va a passar el temps, és un lloc per sentir-se vius i útils, no pas per anar a matar el temps. Un club format per gent amb ganes de fer coses, de participar amb bon humor i sana convivència. El club de jubilats, és sense cap mena de dubtes, l'entitat més representativa del poble, comptant amb quasi 700 associats.
El pregó, tot en fotografies, féu un repàs a les activitats del club; culturals, físiques i d'entreteniment. De totes elles en feren un repassó.
L'acte finalitzà amb el lliurament, com ja és tradicional, de la figura del ferrer, símbol del poble, al president del Club de Jubilats, Miquel Rotger, acompanyat per altres membres de la directiva i que amb orgull mostraren la figura del ferrer, entre forts aplaudiments de tots els congregats al Pla de l'Església.
La nit del pregó, finalitzà, com no pot ser d'altra manera, amb el concert de la Banda de Ferreries amb les interpretacions pròpies de les festes de Sant Bartomeu.