La qualcada d'ases esdevé la gran paròdia de la festa de veritat. Agafant el relleu dels anys vint del segle passat, la qualcada d'ases vol ser aquella crítica on, voler riure d'allò que és més seriós, és permès
Tot imitant la tradició de Sant Bartomeu, la festa protagonitzada pels ases, començà ahir amb el replec i així visitaren el geriàtric municipal. Allà, el primer ensurt: una caixera, -hi ha que dir-ho tot , eren un ranxo d'amigues amb ganes de festa- caigué de l'ase amb tan mala sort que es rompé un dit, i cap a Maó per a aclarir-ho.
La qualcada, precedida de la Banda de Música, més festiva que mai, arribà al pla de l'església per començar el jaleo, calcat dels dies anteriors.
La caixera capellana, tingué que descansar una estona, perquè el seu ase era valent i entremaliat i ella ja no podia més.
Pas doble per la caixera batlessa i sa capellana, i tot seguit començà el jaleo. Corregudes i més corregudes, davant les rialles i reptació de la gent que omplia el pla de l'església i carrers de sa plaça, consta de les barreres i Jaume II. No hi cap dubte que en ser diumenge, la presencia de gent ha estat molt major.
Amb la volta de les canyes, les culleres de llenya, la bulla augmentava, i la banda que no parava, donaven l'ambient necessari per un dia de 'Sant Bartomeuet' contra- corrent.
Mentre el qualcada d'ases feia les voltes de rigor d'acomiadament, al centre del poble s'arreplegà la gent, menuts i més grans perquè venia la festa de "l'espuma", tothom xop i ben banyat que la festa quasi s'ha acabat.