Na Irene i na Marina esperaven el moment amb nervis però sobre tot, amb emoció i molta il·lusió. Volien repassar de nou l'estrofa. I cada dos per tres demanaven quant hi faltava per pujar dalt el balcó. I és que el motiu ho mereixia. Amb un somriure als llavis i ben decidida, na Irene Perelló indicava que "tenc molts de nervis perquè ho vull fer bé i també perquè m'agradaria que aquest acte es mantengui en els anys".
Elles dues i dotze companys més del Club Esportiu Alcázar anaven a protagonitzar el pregó infantil de les festes de la Mare de Déu de Gràcia. I, sens dubte, aquests menuts esportistes maonesos oferiren una declaració d'amor cap a dos signes clars d'identitat de la ciutat: la celebració festiva i el club. I ho van fer mitjançant un somni "que vaig tenir i que amb vosaltres vull compartir".
Els pregoners, d'entre deu i onze anys, van fer un recorregut per les estampes més tradicionals de la festa. No hi faltà l'"Es Mahón", el passa-carrers, el jaleo, el menjar a taula, els rubiols, les coques i les ensaïmades, la qualcada i el castell de focs artificials.
Però, els joves maonesos no oblidaren en cap moment la condició d'esportistes de l'Alcázar. Van exaltar una comunitat que "en el cor de la ciutat batega", un club que parla d'identitat a través de "la puresa del blanc i el vermell de la sang" i "on s'hi pot estimar tant l'esport com l'ésser humà". Desvetllaren l'alegria que els fa sentir "un dia 8 de setembre al matí, entrar a la plaça i tots de vermell vestir". Aquell somni encetat dalt el pregó va concloure "per donar pas al vostre propi", asseguraren. Els jugadors de l'Alcázar van voler tancar l'acte amb un efusiu cant de l'"Es Mahón". Això sí, amb veu d'infant. La poesia és obra de Marta Franco que, com ella mateixa assegura, "ser filla de president, exjugadora i exentrenadora fa que duguis el club, com també les festes, dins el cor".
Abans d'arribar aquest moment, el públic menut va poder gaudir d'un ball de colossos. I és que un bon grapat de gegants es congregaren a la Plaça Constitució per marcar uns passos al ritme de la banda Cap de Fibló. La població menuda se'ls mirava amb atenció. Alguns, ben valents s'hi apropaven. D'altres, preferien observar-los des de la distància i estrenyent ben fort la mà del pare. En Pere i na Gràcia, en Tomeu i na Guida i en Miquelet es Salero van ser els gran protagonistes de la jornada, acompanyats de colossos d'altres municipis. A les sis i mitja partia la comitiva gegantera per oferir el tradicional passa-carrers.