La incertesa que va marcar tot el jaleo del dia gran de les festes en honor a la Mare de Déu de Gràcia, també es va traslladar a la tarda. Però si durant el dia els actes s'havien pogut salvar, les tradicionals corregudes, amb una dotzena de parelles apuntades, es van haver d'anul·lar. Havien de ser les darreres correres as Cós, a causa de les obres que s'han d'executar en aquesta artèria. Però el temps impedí que caixers, cavallers i públic en general es poguessin acomiadar de l'esdeveniment al galop.
No obstant, la ciutat sí que va poder viure un sentit i emotiu darrer toc de fabiol que, sens dubte, va fer vibrar el cor de qui estava concentrat davant l'Ajuntament. Això sí, el moment va ser un tant atípic. I és que, els caixers van assistir a l'acte sense cavall.
La passió cap els protocols que senten els caixers es va fer més evident que mai quan va arribar al comiat un company vestit de cavaller, però begut. Ho interpretaren com una falta de respecte cap a la figura que representen i el feren marxar.
El so del tambor i el fabiol seguit d'una cinquantena de cavallers va enfilar cap el carrer Sant Roc per fer un recorregut i tornar a la Plaça Constitució per la Costa de sa Plaça. Ho feren a pas lent, en formació i davant una multitud de gent. El caixer batlle, Mateu Aínsa; el caixer capellà, Josep Manguán i el caixer pagès, Miquel Orfila, van desfilar fins les escales de l'Ajuntament per sentir, junt amb la batllessa, un darrer i emotiu toc oferit des del balcó. Tot seguit, la gent va voler acomiadar-se com millor ho sap fer: cantant l"Es Mahón".
una valoració positiva
Tota la jornada del diumenge de la celebració va estar marcada per la incertesa i la tensió de qui havia de decidir sobre la continuïtat o no de les festes i dels protocols. El caixer batlle, Mateu Aínsa, i la batllessa, Águeda Reynés, van viure el moment amb el cor encongit en veure que el temps no acompanyava. Però un cop transcorreguda la jornada, ambdós se sentien satisfets de la decisió presa. I feien un alè.
Mateu Aínsa assegura que damunt la balança hi havia, per una banda, les ganes de cloure la celebració amb salts i festa i, per altra, la seguretat. I és que els cavalls podien llenegar en transitar damunt l'asfalt. Per això, després de la Missa de Caixers, la comitiva es va reunir a la Plaça Conquesta per prendre una decisió.
"Plovia molt", assegura però afegeix que "la sensació d'haver d'anul·lar-ho tot no la vàrem tenir en cap moment". En aquell instant, quan la pluja no donava treva, es va optar per un ràpid lliurament de les canyes verdes i, en cas que el temps ho permetés, oferir a la gent algunes passades. Però, després del cargol, la Junta de Caixers i la batllessa, al bell mig de la plaça, van decidir fer jaleo fins que el temps ho permetés. Les dues voltes de jaleo i el lliurament de les canyes verdes es van poder completar.
Aínsa valora molt positivament "el seny" que van tenir tant els cavallers com la gent per evitar qualsevol ensurt. A més, el caixer batlle assegura que una gernació es concentrà dins la plaça. "Estava atapeïda i l'ambient fou fantàstic". I respecte la qualcada, Aínsa indica que la gran majoria recolzà i agraí la decisió presa. Fou una minoria qui considerà que s'havia d'haver anul·lat.
Per la seva banda, la batllessa, Águeda Reynés, estava convençuda que el temps donaria una treva. Però no va ser així. La primera edil ressalta que "anul·lar un esdeveniment d'aquestes característiques és complicat" i afegeix que "la gent a la plaça demanava jaleo". Recorda la tristesa de les festes de 2005 quan la pluja va obligar a suspendre el primer jaleo. Reynés assegura que la decisió es va prendre en base a la seguretat dels cavallers i també a la il·lusió i sentiment que batega en ells.
"Em posava en la pell dels caixers i se'm rompia el cor en pensar que es podia anul·lar el jaleo". Valora molt positivament haver viscut les festes des de baix del cavall. I recorda que des del 1993 cap batlle presidia la tribuna de les autoritats. La qualcada ho agraí. Però l'any que ve els maonesos tornaran a tenir caixera batllessa.