Autofitxa
Em dic Isaac Pons Martínez. Tenc deu anys i ara començaré sisè al col·legi Mare de Déu del Carme de Maó. El meu pare es diu Juan Luís i la meva mare, Cristina. Els meus germans són n'Àlex i n'Urick. M'agrada molt anar en moto, jugar a futbol, jugar a la 'play' i anar en bicicleta. M'agrada tant que acab d'arribar de fer el Camí de Santiago en bicicleta amb el meu pare.
Dius que t'agraden les motos. La condueixes tu?
Sí. Faig motocross. Tenc una kawasaki KX65 i particip en diversos circuits. Me la van regalar amb quatre anys però fins els cinc o sis no m'hi vaig aficionar. També m'encanta mirar les carreres que fan per la televisió.
I també t'agrada anar en bicicleta, veritat? Com va ser que decidíreu engrescar-vos en aquesta aventura del Camí de Santiago?
Va sorgir arrel d'una broma. Un dia, amb el meu pare ens miràvem una revista de bicicletes i explicava que havien fet una prova pel Camí de Santiago. I vam dir, i si el feim nosaltres? El meu pare no tenia ni bicicleta. La va haver de comprar.
I així, quan vàreu partir?
Vam partir dia 1 de setembre però la ruta la vam començar dia dos i la vam acabar dia 6. Vam sortir de Ponferrada i fins Santiago.
Quants kilòmetres suposen de camí?
En total vam fer uns 250 kilòmetres. Van fer entre 37 i 54 kilòmetres, segons l'etapa, segons el dia.
I quina va ser l'etapa que més et va agradar?
A mi em va agradar molt el darrer dia quan estàs en ruta i ja veus Santiago.
I algun dia que se't vagi fer una mica costa amunt?
Alguns dies sí que van ser un poc durs. El segon, per exemple. Hi ha una pujada cap a O Cebreiro que mai no acabava. És una muntanya de 1.200 metres d'altura i gairebé nou kilòmetres d'asfalt. No arribàvem mai.
Tens només deu anys i et vas atrevir amb aquest repte. Vàreu trobar algun nen més que feia el Camí?
En vam trobar un parell que el feien caminant i dos més en bicicleta. Però la gent es sorprenia quan em veia. Molt habitual no deu ser. La gent ens animava, ens recolzava. Vaig notar molt de companyerisme.
Diries que has après coses que no sabies?
Jo crec que sí. He vist el riu Miño, sé noms de pobles que no havia sentit a anomenar mai, ara conec el monestir de Samos i també he vist animals curiosos que no havia vist mai.