Deixa la presidència perquè una altra persona pregui les regnes de l'entitat amb nova empenta. Del seu mandat es sent satisfet del nivell assolit en les Jornades de Recerca Històrica de Menorca, com l'única iniciativa congresual estable a Ciutadella i de les poques que hi ha a Menorca; i del Projecte Gibet, que va néixer com a iniciativa experimental, existosa pel voluntariat.
Han aconseguit doblegar l'administració en diversos casos en benefici del patrimoni dels menorquins, quins destacaria?
—Vam aconseguir que el jaciment de Montefí fos públic, el 2002 ens vam oposar al tancament del Museu del Bastió de sa Font i vam aconseguir evitar el desmantellament de la Farmàcia Llabrés. Però el nostre cavall de batalla segueix essent Santa Àgueda. És intolerable l'estat que presenta un jaciment únic.
Com va quedar el projecte d'ubicar a Ciutadella el primer museu d'arqueologia subaquàtica de les Balears?
—Mort. Si no es pot tirar endavant amb el museu de Can Saura, imagina't amb aquest projecte... Vam fer la proposta perquè tenim una riquesa arqueològica extraordinària al port de Ciutadella i també hi ha un fons important relacionat amb la mar al museu. Vam proposar ubicar aquest museu d'arqueologia subaquàtica a una de les plantes del Bastió de sa Font, per no duplicar el cost.
Troba que s'ha perdut l'oportunitat de crear el museu de Ciutadella a Can Saura?
—Els projectes d'Interarts i Abcn Concept éren inviables i sobredimensionats en costos. Ara bé, està clar que una vegada Can Saura ha aconseguit quasi totes les inversions per convertir-se en edifici cultural, és una oportunitat que no es tornarà a presentar més perquè Ciutadella, com a ciutat històrica, compti amb un gran museu.
Però, com pot ser viable?
—La nostra proposta és que Can Saura es comenci a obrir parcialment. Vam plantejar la idea d'ubicar tota la col·lecció de la Cova des Càrritx i la Cova des Mussol a la sala principal de Can Saura. Com a primer pas, per ingressar recursos i anar obrint una o dues sales cada any amb altres col·leccions del museu, fent mínima inversió.
Amb aquesta idea, com quedaria definit el mapa de museus?
—La nostra idea és que Can Saura sigui un gran museu temàtic al centre de la ciutat. En el Bastió de sa Font proposam que a una planta quedàs la secció d'arqueologia submarina, i a l'altra planta, el Consell la convertís en el centre d'interpretació de la Menorca talaiòtica.
Menorca talaiòtica, un tema d'actualitat. Com segueixen el procés de la candidatura a Patrimoni de la Humanitat?
—A nivell de societat civil vam ser dels primers que vam donar suport a la iniciativa amb les Jornades de Recerca Històrica de l'any passat. No hi ha dubtes que la declaració pot ser molt positiva per Menorca. Però hi ha dos problemes greus: saber què passarà amb els 1.491 BICs de l'Illa i la desafecció generalitzada de la gent sobre el tema.
Quina opinió els mereix el logotip i l'eslògan de la candidatura?
—Vam exposar a la comissió que en la tria del logotip i l'eslògan es donés l'oportunitat de participació amb un concurs d'idees. Tot i que semblava que aquesta decisió s'havia aprovat, el Consell no ho ha fet i ha encarregat el disseny directament. El resultat és molt deficient, tant pel logotip com per l'eslògan.
Quina alternativa proposen?
—Vam proposar al Consell la figura o mite dels gegants, com un element de màrqueting atractiu. És tan important explicar el món talaiòtic des del punt de vista científic com des de la creença popular. No es pot explicar la visita a la Naveta des Tudons sense explicar la llegenda de la pedra que hi falta. Sobre l'eslògan, "Única al món", no té personalitat, i el logotip, el que ara s'utilitza per la Xarxa Menorca Monumental és més atractiu.
Són un corc pels polítics?
—Sabem que som una entitat que molesta, però necessària per denunciar la falta de respecte al patrimoni. Si tant atractiu té Ciutadella, perquè es posen faroles de polígon industrial a sa Contramurada?