Ciutadella va ser aquests divendres escenari dels actes de major significació de la Diada amb la celebració de la processó i l'acte dels Tres Tocs, els quals un any més van rememorar l'entrada de les tropes del rei Alfons III i la incorporació de l'Illa a la Corona catalano-aragonesa.
Després de la missa solemne a la Catedral, a les 12.25 hores, la imatge de Sant Antoni sortí de la Porta de la Llum del temple, a les espatlles de quatre portadors. La plaça de la Catedral era plena a vessar de gent i la processó inicià el seu recorregut. Els tres regidors dalt cavall anaven al capdavant, seguits de la Banda de Música, el clergat, la imatge del patró de Menorca, el bisbe, i la Corporació municipal i autoritats, entre les quals destacà l'absència de representació del Govern balear.
La comitiva cívico-religiosa va recórrer el carrer del Roser fins a la plaça d'Artrutx, on es topà amb una protesta de la marea verda. La comitiva arribà a la plaça de ses Palmeres a les 12.45 hores. Estava atapeïda de multitud.
El regidor més vell d'edat dalt cavall, Jaume Florit, lliurà el penó de Sant Antoni a la regidora més jove de la Corporació. Llavors, Noemí Camps Villalonga, acompanyada pels dos macers municipals, es dirigí fins la rajola de la Tau, damunt la qual protagonitzà l'acte dels Tres Tocs. El gest recorda els llegendaris tres cops que donà el rei Alfons III perquè li obrissin les portes de la murada de la ciutat musulmana. La curiositat és que potser és la primera vegada que una regidora en estat de gestació protagonitza els Tres Tocs en la història de la festa.
Tot just es sentiren els tres cops a terra, entre un gran silenci, la Banda de Música interpretà breument l'himne nacional. Es sentiren tímides xiulades, mentre una persona cridà l'atenció de tothom quan amollà «Viva España» des d'una finestra. Anècdotes a part, la processó continuà enfilant cap el Carrer de Maó, mentre el clergat entonava el cant d'acció de gràcies del "Te Deum".
Sentint la campaneta
La tradicional processó anava precedida pels tres regidors muntats dalt cavall. A més de Jaume Florit, enguany han participat els populars Francisca Marquès i Pedro Gener. La comitiva s'endinsà pels carrers més antics de la ciutat, tot rememorant el recorregut fet pel rei Alfons III, mentre la imatge de Sant Antoni es feia sentir al seu pas amb la renou de la campaneta del seu bastó, acompanyat pel porquet.
La processó arribà a la Catedral per desfer-se a continuació, després de cloure el cerimonial. Assistiren batles de l'Illa, consellers i altres autoritats, amb la presència del president del Consell, Santiago Tadeo.
Després dels actes cívico-religiosos, la multitud aprofità per passejar pel centre de Ciutadella. La de Sant Antoni és una festa que a la ciutat es viu amb solemnitat, i molts aprofiten per penjar a les finestres ja sigui la bandera quatribarrada o l'espanyola, segons ideologia.
També va ser una jornada de moltes visites i retrobaments familiars, de felicitar als Tonis i Tònies, molt abundants a Ciutadella, tenint en compte que el sant eremita no només és el patró de Menorca sinó també és el patró dels ciutadellencs.
Protesta
La processó de Sant Antoni també es va tenyir de verd. En arribar a la plaça d'Artrutx, els representants polítics es van topar amb una protesta silenciosa de membres de la marea verda que, convocats per les xarxes socials, van voler demostrar el seu desacord per les polítiques educatives que s'estan impulsant a les Illes.
Els manifestants eren pares i mares, professors i mestres, fillets i ciutadans que vestien camisetes o bé portaven globus verds, com també enlairaven alguna pancarta demanant «Acord per l'Educació». La protesta es desenvolupà de forma pacífica i silenciosa, sense que es produís ninguna incidència. Algunes de les autoritats respongueren amb mirades llargues, indiferència o gestos de complicitat, segons la posició política. La consellera balear d'Educació, Joana Maria Camps, no assistí ahir a la processó, tot i que sí hi va ser present la delegada insular, Maite Torrent, en la seva condició també de regidora municipal.
Abans que polititzessin la vaga amb banderes d'una altra regió i símbols que a Menorca són nacionalistes jo també recolzava la vaga i per cert que l'autonomia més endeutada d'Espanya en termes absoluts i amb diferència és Catalunya. Ni Sant Antoni ni Sant Joan son festes per protestar, tenen 362 dies més a l'any per fer-ho.