Al Parc Natural de s'Albufera des Grau, ahir va ser dia de visita, gràcies a l'activitat organitzada des del centre per parlar de geologia. Va ser una sessió titulada «Els colors i les formes del paisatge», per a la que es va comptar amb el geòleg Agustí Rodríguez, i a la que hi van participar vint-i-cinc persones interessades en conèixer la diversitat geològica que hi ha a Menorca.
L'activitat va començar a les 10 del matí, amb una xerrada introductòria al centre de recepció del parc, i es completà amb un passeig per diversos indrets del Parc Natural on es poden observar exemples clars de diferents tipus de roques. Així, van visitar la zona del Capell de Ferro i també la de Cap de Favàritx.
Agustí Rodríguez explicà que a Menorca «quasi totes les roques són sedimentàries», i que mentre al sud són més modernes i toves, -el marès-, al nord de l'Illa s'hi troben diversos tipus de pedra, gresos, llaselles o dolomies, que són, totes, més antigues.
L'antiguitat de cada pedra determina les característiques de cada pedra. Així, les del nord estan més deteriorades i presenten més ondulacions i plecs, per culpa d'haver estat sotmeses a més moviments de terra. Tot el contrari del marès del sud, que no presenten aquestes deformacions però sí, en canvi, acullen nombrosos barrancs, formats, precisament, per la fragilitat d'aquesta pedra arenosa que ha permès, al llarg dels mil·lennis, que s'hi creessin desembocadures de rius i torrents.
Colors i formes
La principal característica de Menorca és que, «tot i ser una Illa petita, té molts tipus de roca». A més, com apuntà el geòleg, les roques determinen el paisatge de forma decisiva, encara que sovint no se li reconeix la importància que té, igual com «la geologia és la gran desconeguda entre les ciències».
Així, Agustí Rodríguez destacà la gran importància que té la pedra a l'hora de conformar el paisatge. És el que determina les quatre principals zones geològiques de l'Illa. D'aquesta manera, hi ha la Menorca fosca, amb roques amb ondulacions suaus, sense grans relleus, amb un litoral amb moltes entrades i sortides, i amb vegetació poc exuberant.
Després hi ha la Menorca vermella, amb relleus molt escarpats i penya-segats molt abruptes que s'alternen amb petites valls de cultius.
Una altra zona geològica és la grisa, amb amples plataformes i penya-segats amb relleus molt abruptes, i que originen boscos d'alzines cap a l'interior.
En darrer terme, la Menorca blanca és la més extensa, resseguint la costa sud de forma molt lineal, però tallada pels profunds barrancs i amb les platges d'arena més blanquinosa.
En relació a l'antiguitat de les roques, que determinen la seva duresa i les seves característiques, Rodríguez indicà que la més antiga és la que ofereix l'aspecte més fosc, que té uns 350 milions d'anys; seguida de la vermella, que té uns 250 milions d'anys; la grisa, de 150 milions d'anys; i la blanca, la més moderna, que té uns 20 milions d'anys.
L'activitat va finalitzar a migdia, després d'haver conegut una mica més sobre les particularitats de Menorca.