Acabat el Caragol des Born, la qualcada s'enfilà cap el Camí de Sant Joan de Missa per dirigir-se a l'ermita. Les campanes del temple repicaren just veure com arribaven el fabioler i el caixer fadrí al davant. El so del tambor i el fabiol ressonava arreu dels camps, fent visible i emotiu l'origen de les festes de Sant Joan a l'arrel rural de Ciutadella. L'ermita estava esplendorosa, emblanquinada i vestida de gent, en un entorn de tanques de vellut daurat, després de l'època de segar. En arribar, els caixers i cavallers anaren desfilant pel pati de l'ermita saludant i passant davant el bisbe Salvador Giménez i els capellans. Tots els genets de la qualcada descavalcaren, i els cavalls van esperar al pati del darrera de l'ermita, on van poder descansar i beure aigua a les beurades instal·lades per al seu refresc.
Ja desmuntada, la comitiva s'organitzà en parelles per accedir a peu a l'ermita, deixant el passadís central pel caixer noble i sa capellana, els primers en entrar, seguits protocolariàment per la resta de genets. Acompanyant, el so del fabiol ressonà en les antigues parets de pedra i morter de l'ermita, testimoni dels santjoans dels avantpassats. El fabioler Sebastià Salort protagonitzà la cerimoniosa salutació a l'altar deixant col·locada la bandera.
El caixer capellà, Bosco Faner, va dirigir les vespres, que van ser presidides pel bisbe Salvador Giménez.