Després d'un intens cap de setmana festiu, Ferreries prescindí ahir de posar fre a la festa i va viure un Sant Bartomeuet de dalt de tot. La bullassa començà el matí amb els berenars espontanis de la gent per agafar forces de cara al Jaleo d'Ases. La paròdia de la qualcada començà a les onze del matí a un Pla de l'Església atupit de jovent i baix un potent sol d'agost.
Els protagonistes van ser deu genets, millor dit, nou amazones i un únic genet, que feren acte de presència a la plaça vestits per a l'ocasió: amb camisa blanca, guardapit negre i els capells de palla, i amb el detall festiu de dur els llavis pintats de vermell. Les «caixeres» i «caixer» eren un grup d'exalumnes del col·legi Sant Francesc d'Assís, nascuts el 1987 i tots amb 27 anys.
Música i «passabars»
Els ases demostraren enorme paciència quan la multitud els volia fer donar bots, aixecant-lis les potes, mentre la Banda de Música interpretava les peces més festives del seu repertori. Aquesta «tradició», que no a tothom agrada, arrencà en els anys 20 del segle passat impulsada per un grup anomenat La Claca. L'acte ha arrelat en les últimes dècades amb el seguiment popular. Els genets representaren el seu paper de «caixers», convertint la música i la diversió en senyores de la plaça. Passat el migdia, els ases es retiraren i la bulla continuà en l'acte espontani i popular del «passabars», en què els músics van fent un recorregut pels carrers i bars del poble amb un seguici de gent. La festa no volia acabar i la comitiva musical finalitzà a la plaça de l'OAR per donar pas a la festa de l'escuma.
No voy a negar que a los burros no se los trata con delicadeza, pero por descontado, no se los tortura y cada vez los problemas que pueda haber son mas aislados (alemnos en Ferreries). Con todo y eso, si, los burros son los de arriba...no pasa nada, no hay ofensa, a eso suben a hacer el burro y pasarselo bien,no es un negocio, pero cada año hay mas gente que viene a verlos, os guste o no...aqui lo que hay es mucha gente con ganas de joder la marrana con historias que no tienen la importancia mas minima cuando la cosa esta como esta.