La memòria de Pere Cortès Moll va reviure ahir al Saló Gòtic, en l'acte d'homenatge de l'Ajuntament de Ciutadella i que reuní els seus descendents. Un homenatge que el pioner de la indústria del calçat ja va rebre en vida «perquè era un home estimat», segons explicà Alfons Méndez, amb una conferència que actualitzà l'empremta de l'homenatjat. Pere Cortès ja va rebre mostres d'estima quan en plena guerra de Cuba, el 1898, tornà a Ciutadella i va ser rebut per la Banda de Música i la manifestació ciutadana. S'esperava d'ell, com a major industrial de la població, una sortida per atenuar la crisi econòmica. També la seva mort, ara fa cent anys (1915), afectà tota Menorca, i al funeral no només acudiren els sabaters de la seva fàbrica, també tota la població i, fins i tot, els seus oposats polítics.
El d'ahir va ser un acte de retrobament amb la memòria «del primer revolucionari en l'ordre industrial», en paraules de Joan Benejam, i fundador de la indústria sabatera de Menorca, amb una visió avançada al seu temps. Alfons Méndez va ser l'encarregat d'actualitzar l'aportació d'un empresari considerat exemplar, qui amb la seva fàbrica va iniciar a Ciutadella la Revolució Industrial amb un esperit cooperatiu i d'abast social. I és que va ser un emprenedor avançat en molts d'aspectes: en la relació amb els treballadors, en l'organització empresarial, en el disseny i en la visió exportadora. Les sabates de Cortés Ciudadela lluien als mostradors més selectes de La Habana, mentre donava feina fins a 150 treballadors a la fàbrica al carrer 9 de Juliol. Una fàbrica que també serví com a escola per a formar als oficials i sabaters de la indústria creixent. «Necessitam figures com la de Pere Cortès, bons empresaris i bons industrials, que sàpiguen unir guanys privats i avenços socials», va dir el conferenciant.
En la seva acurada disertació, Méndez reivindicà la preservació del llegat documental de Pere Cortès i defensà que sigui catalogat i digitalitzat. Segons apuntà Méndez, Joan Benejam ben resumí la seva figura: «era la consciencia industrial, era el que nunca quiso con la confección y los materiales dar lo que se dice vulgarmente, gato por liebre; era el modelo de integridad profesional; era el que anteponía la probidad y el honor de la casa a los bastardos intereses; era todo un carácter, de esos pocos que se salvan en todas las riadas de la corrupción». És conegut que amb 74 anys, encara treballava tota la jornada com a tallador. I és que la fàbrica va ser el motor de la seva vida, un ideal que el va trascendir fent més pròsper el seu poble.
La batlessa Joana Gomila destacà que «Pere Cortès és paradigma de que l'economia ha de tendir a ser social, que s'ha de creure en la indústria del calçat per a diversificar-la i com exemple de convivència política i tolerància mútua». Durant l'acte, es van recordar altres dos referents de compromís social i grans benefactors del poble: Antoni Vila Juaneda i Josep Nin Llufriu, també fills il·lustres de Ciutadella. L'acte comptà amb la presència del conseller Marc Pons, la directora general Marta Fuxà, i la presidenta del Consell, Maite Salord.