Com s'ha d'actuar en cas que un fillet perdi la consciència? I què s'ha de fer si s'envia qualque objecte que el deixa sense respiració? El mètode de reanimació és igual per a un nadó i per a un adult?
Aquestes són només algunes de les qüestions que es van respondre aquest divendres, a la xerrada-taller organitzada des de l'Escola Infantil Ses Canaletes, de Sant Lluís, amb l'objectiu que els pares disposin d'algunes eines bàsiques en cas de produir-se una emergència.
La iniciativa va obtenir una bona resposta. Una trentena de pares van assistir a aquesta sessió que es va fer a les instal·lacions del CEIP Sant Lluís, per qüestions d'espai.
Allà, un dels metges del 061 a Menorca, Josep Llorca, acompanyat dels tècnics en emergències sanitàries Jordi Mier i Sergi Ribas, van ser els encarregats d'oferir una sèrie d'explicacions, tant teòriques com pràctiques.
Calma i acció
Josep Llorca explica que aquestes sessions tenen una doble utilitat, per una banda, mostrar els procediments a seguir en cas d'incidència, i per l'altra, conscienciar que el ciutadà, que és qui es troba amb l'accidentat, juga un paper fonamental mentre no arriben els serveis mèdics. Un exemple són «els cinc minuts que el cervell pot estar sense rebre sang, si se superen, hi pot haver danys irreversibles».
Els pares assistents estaven interessats en saber com s'ha d'actuar davant d'una emergència. Aquestes sessions es valoren de forma «molt positiva», ja que «és molt necessari tenir coneixement del que es pot fer amb un infant», deia Toñi Fuxà. I Siso Seguí ho veu útil «si te trobes amb una situació compromesa».
En la mateixa línia Adrián Arce, pare d'un fillet de tres anys, manifestava no haver-se trobat mai davant cap situació així, però també ho veu molt necessari «per saber com reaccionar».
El metge va incidir en què el primer que s'ha de fer davant d'un fet traumàtic és no tenir por de fer mal al ferit. «L'important és saber que si no actues, aquella persona pot morir», encara que això no implica actuar de qualsevol manera.
Va ser així com Llorca va explicar les situacions reals més habituals, no només amb infants, també amb adults, apuntant les particularitats en cada cas, i els protocols d'actuació a seguir. Així, va parlar de les pèrdues de consciència, d'obstruccions de vies respiratòries, d'aturades cardiorespiratòries, casos d'anafilaxi o crisis asmàtiques.