Els represaliats menorquins pel règim franquista, amb nom i llinatges

El passat 14 de juliol, l'historiador Joan Pons Alzina publicava l'article d'opinió 'Per una llei balear de reparació de les víctimes del franquisme' a Es Diari de Menorca. Instava al Parlament balear a prendre la iniciativa d'aprovar una llei similar a la Llei 11/2017 del Parlament català, de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, que declara il·legals els tribunals militars i nul·les les sentències i resolucions de les causes instruïdes per motius polítics.

Una de les conseqüencies de la llei catalana ha estat la publicació d'una llista de gairebé 70.000 registres de persones repressaliades pel franquisme en format reutilitzable per part de l'Arxiu Nacional de Catalunya, després d'un treball arxivístic de deu anys amb els fons del Tribunal Militar Territorial Tercer. La majoria de presones van ser processades pels delictes de rebel·lió, adhesió, auxili o incitació a la rebel·lió militar.

Hem analitzat les dades de menorquins d'aquest llistat, sabent que la repressió no es va limitar a aquests processos. Les dades publicades ajuden a conéixer l'abast de la repressió però no són exhaustives.

L'Associació Innovació i Drets Humans estem recopilant aquesta i molta altra informació per crear una base de dades centralitzada de víctimes de la Guerra Civil i el franquisme. A Espanya existeixen 28 arxius militars i n'hi ha molts més amb documentació de l'época, referent a: presons, camps de concentració franquistes, batallons disciplinaris de soldats treballadors, batallons de treballadors...

Entre 1939 i 1957 es va obrir diligències a 96 persones nascudes a Menorca, tots ells residents a Catalunya,10 d'elles dones. A 88 se'ls va fer un consell de guerra i en 51 casos el procés va ser sumaríssim (més breu de l'habitual en instrucció i temps d'espera de la sentència, normalment assimilat amb causes obertes a altres persones). En més de la tercera part dels casos, la pena resultant de la sentència va ser igual o superior a dos anys de privació de llibertat.

Menorquins

Dos menorquins d'aquesta llista, Julio Becerra Bermúdez i Andrés Coranti Valera, van ser condemnats a mort. A Coranti Valera, resident a Maó, jutjat el 1939 a l'edat de 32 anys, consta que li van commutar la pena per reclusió perpètua/20 anys i un dia.

Julio Becerra Bermúdez és l'únic menorquí a la llista de 3.358 executats per decisió judicial a Catalunya entre 1939 i 1975. Aquest mercadalenc, tintorer, casat, militant de la CNT i resident a Mataró, va ser afusellat a l'edat de 39 anys el 1942 al Camp de la Bota. La CUP l'inclou als seus homenatges a víctimes del franquisme a Mataró.

Per la seva banda, Pedro Orlach Mercadal, de Ciutadella, amb 33 anys el 1939, va ser l´única persona que consta com enviat a un camp de concentració franquista (n'hi va haver 188, documentats per l'historiador Javier Rodrigo) o a un batalló de treballadors. Això no vol dir que d'altres no ho fossin; tan sols que no va quedar registrat.

Al 1939, quan s'estaven executant una mitjana de 46 persones cada setmana només a Catalunya, els maonesos Pedro Paredes Sáez i Fernando Barbosa Prats van ser condemnats a reclusió perpètua, mentre el ciutadellenc José Bonet Luque va rebre una condemna de 30 anys i tres maonesos més, condemnes de 20 anys (Francisco Gómez Benafer, Josep Maldonado Martin de las Mulas i Gabriel Matheu Pons), commutades més tard per reclusions més curtes.

Només dos menorquins, Francisco Gornés Expósito, de Maó, i Anita Camps Quintana, de Ciutadella, van estar encausats en el mateix procediment i a tots dos se'ls va condemnar a 12 anys i un dia de reclusió. Aquesta va ser la sentència més habitual, imposada com a conseqüència d'11.449 del total de procediments. A Camps Quintana, una de les deu dones menorquines encausades i també una de quatre persones a qui es va obrir més d'un procediment, li van commutar la pena per vuit anys de presó major.

Per més informació sobre els processos judicials per raons polítiques durant el franquisme, llegiu la guia Procediments Judicials Sumaríssims, editada per l'Arxiu Nacional de Catalunya. Allà trobareu l'anàlisi del total de 81.966 procediments judicials entre 1939 i 1975, que ocupen 644 metres lineals de l'Arxiu Militar Territorial Tercer. Per consultar expedients concrets, escriviu a l'email archivotribunalmilitarbcn@oc.mde.es o bé per correu postal a Portal de la Pau, s/n – 08002 Barcelona. Per més informació respecte al nostre projecte, consulteu blog.ihr.world i seguiu-nos a Twiter @ihrworld. Si voleu explicar-nos la vostra història o cercau més informació, escriviu-nos a info@ihr.world.

Notes

• Dades extretes de la Llista de reparació jurídica de víctimes del franquisme en dades obertes, publicada per l'Arxiu Nacional de Catalunya el 12/7/2017 (anc.gencat.cat)
• Per consultar expedients concrets, escriviu a l'email archivotribunalmilitarbcn@oc.mde.es o per correu postal a Portal de la Pau, s/n - 08002 Barcelona.
• Per més informació respecte al nostre projecte, consulteu blog.ihr.world i seguiu-nos a Twiter @ihrworld

• (1) CADAVID GÓMEZ, Narciso / CAMPS QUINTANA, Anita -Se li va obrir una altra causa sense nombre el 1939 amb resultat de Llibertat
•(2) COMPANY PALMERO, Francisco - [Consta també com resident a Santa Coloma de Gramenet] Se li va obrir una altra causa sense nombre el 1939 amb resultat de procedir per a la tramitació de sumaríssim
• (3) RIUTORT VILLALONGA, José María - Se l'indulta de la pena de dotze anys i un dia de reclusió temporal, però el 1946 se'l torna a condemnar

• Núm de causa és el nombre del procediment judicial original que consta a l'Arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercer
• L'any que consta és el d'inici del procediment. La durada va ser en algun cas fins cinc anys.
• La pena és la corresponent a la sentència dictada. Si hi ha (*) indica que posteriorment la pena va ser reduïda o hi va haver un indult