Benvolguda senyora Prohens: Sap vostè molt bé que, des del meu punt de vista, convenia barrar el pas a Vox a les institucions per una qüestió fonamental que vaig raonar a l'article del passat diumenge, perquè com ells mateixos han proclamat al manifest que van titular «Cien medidas para la España Viva», volen establir «Un solo gobierno y un solo parlamento para toda España». I mentre no ho aconseguissin, propugnen, com a pas previ, la «devolución inmediata al Estado de las competencias de Educación, Sanidad, Seguridad y Justicia limitando en todo lo posible la capacidad legislativa autonómica».
Reconec que el repte que jo li proposava era difícil, gairebé impossible, perquè si el PSOE no li regalava l'abstenció, només cedint a algunes exigències de Vox, podia constituir-se un nou govern a la nostra Comunitat.
Però el problema que avui li he d'esmentar no prové de Vox, el partit amb el qual es veu abocada a mantenir un acord de mínims. El problema al què em vull referir el té dins el seu partit a Menorca i es diu Joan Pons Torres, aquest jove que, elegit conseller de la primera institució insular, serà nomenat «Conseller de Cultura, Patrimoni, Joventut, Esports i Educació».
A diferència d'altres consellers elegits, la majoria dels quals no sabem què pensen perquè mai no els hem escoltat ni llegit res, sí hem tingut la possibilitat de llegir Joan Pons Torres, que ha publicat articles de premsa per parlar de molts temes, en els quals, per cert, més d'un cop ha criticat (per dèbil o filoprogre) aquest Partit Popular que vostè presideix i ha decidit situar-lo al capdavant de la Cultura a l'illa.
Els seus articles contra el comunisme, contra la vacunació del coronavirus, contra la Llei de Memòria Història i en defensa de «sa llengua que parlam» a les Illes Balears són molt significatius d'una ideologia força més propera a Vox que al Partit Popular. Però començaré —perquè em sembla gravíssim—, amb unes declaracions que ha fet públiques La Sexta Clave, a les quals Pons Torres es qüestiona alguns temes, com per exemple la religió o la llengua, que són, diu, «problemàtiques perquè ens les imposen els polítics a través de l'estat, i desapareixerien de les aules si l'educació fos privada». És a dir que el proper conseller de cultura ataca l'ensenyament públic que, amb la sanitat pública, és la gran conquesta de la humanitat.
Acudint ara als seus articles i començant pel coronavirus —que aprofita per atacar directament la Xina d'haver-lo propagat—, ha dit a la mateixa intervenció que ha publicat La Sexta Clave, que ja Bill Gates havia parlat de reduir la població mundial, i ha titllat les vacunes que se'ns han posat als espanyols de «vacunes experimentals». En aquest sentit li recomano, senyora Prohens, dos articles: «Per què serveix sa vacuna?» (El periódico de Ibiza 25/07/21) i «Cap a una dictadura sanitària?» (El periódico de Ibiza 26/06/21), sobretot el primer, on minimitza l'eficàcia de les vaccines afirmant que «sa diferència entre un vacunat i un no vacunat és que es segon pot desarrollar sa covid-19 i patir símptomes més greus. Encara que això no vol dir que un vacunat no puga acabar hospitalitzat». El segon li permet carregar contra els comunistes xinesos afirmant que «Fa mesos, molts de periodistes acusaven en Trump de conspirador per senyalar es laboratori de Wuhan com s'origen de sa covid-19. Ara que ho diu es president Joe Biden, molts aplaudeixen amb ses orelles».
Però quan es despatxa a gust el qui serà conseller de cultura designat pel seu partit és en parlar de la Guerra civil. Ho veiem en un article, «Sa dictadura progre» (El periódico de Ibiza 2/08/20), on escriu: «s'aixecament des general Franco de 18 de juriol de 1936 no va ser cap colp d'estat contra una suposada República democràtica, sinó que va ser una insurrecció general militar contra es govern de Santiago Casares Quiroga i contra es procés revolucionari iniciat pes Front Popular es 16 de febrer d'aquell any.»
L'article del qual he transcrit aquest paràgraf, és, a més, una defensa abrandada de Jorge Campos i de Vox: «Quan es partit polític Vox va començar a agafar força a nivell nacional, em varen cridar s'atenció ses seues crítiques a s'anomenada dictadura progre. Tot d'una, me pareixia una exageració, però en es fons, s'obsessió de s'esquerra per s'hipercorrecció de tot lo políticament correcte ha acabat donant-los sa raó.»
Pons Torres no sols llença floretes a Campos i a Vox, afirmant al mateix article que «Ses amenaces de sancions des Govern a Jorge Campos per recordar s'alçament nacional des 18 de juriol demostren es sectarisme i sa persecució que origina una Llei de Memòria Democràtica que es Parlament balear mai hauria d'haver aprovat. Benvenguts a sa dictadura progre.» I critica durament el PP que vostè presideix, senyora Prohens, que ara el farà conseller de cultura a Menorca, dient que l'aprovació d'aquesta llei pel PP va ser «una cadufada històrica».
Amplia la crítica al PP en un article intitulat precisament així: «Una cadufada històrica» (MENORCA • «Es Diari» 4/04/18), on diu que «lo pitjor de tot ha estat veure com, un any després, Partit Popular i Ciutadans han fet ets ous enterra votant a favor a sa iniciativa venjadora d'un Pacte de progrés que se n'ha aprofitat, una vegada més, d'una oposició acomplexada amb tot lo que tengui que veure amb sa Guerra Civil i es fantasma des franquisme, incapaç de defensar, simplement, respecte i memòria per totes ses víctimes balears de sa Guerra Civil i no només ses republicanes.» I afegeix: «Amb s'excusa de sa noble causa de recordar ses víctimes des franquisme, es nou Front Popular de Francina Armengol ha colat un golàs per s'esquadra a PP i Cs, que han fet es trist paper de comparsa d'una llei que falta es respecte i insulta sa memòria de tantíssimes víctimes menorquines que van esser assassinades pes Terror Rojo des bàndol republicà». Tot per concloure que «El PP de Biel Company i Cs des meu bon amic Xavier Pericay han comès una cadufada històrica a Balears seguint es joc an es qui no saben fer altra cosa que viure en un passat trist, violent i pobre quan tenim un preciós futur per construir junts. I si defensar memòria i dignitat per ses víctimes des Terror Rojo a Menorca és considerat apologia des franquisme per aquest Pacte de sectaris encegats, ja em poden fer arribar sa multa.» Com pot veure, senyora Prohens, té al partit un Quixot «lanza en ristre».
Tampoc es talla un pèl a l'hora de flastomar contra el masclisme i el feminisme, si hem de fer cas al paràgraf que La Sexta Clave ha transcrit de Pons Torres al vídeo publicat: el govern de Pedro Sánchez, diu, «pretende imponer su ideología de género y su promoción de la homosexualidad al conjunto de la sociedad», frase que el posa en un nivell semblant al de José María Llanos, el número dos de Vox a València.
Però per damunt de tot, qui serà conseller de cultura si vostè, senyora Prohens, no hi posa remei, i, per tant, president de l'Institut Menorquí d'Estudis, és un gran defensor de «sa llengua de Menorca», un tresor filològic en perill d'extinció. Com ha escrit la periodista Esperança Camps, el llibre que Pons Torres s'ha autoeditat, és necessari per defensar el menorquí de les fal·làcies catalanistes. Perquè en el món de Pons Torres només hi ha lloc per a l'article salat. Aquest és el tret fonamental de la llengua que parlen els balears, dit en paraules seves. Paraules que també ha ajuntat per confegir aquesta frase històrica: «S'amenaça per as menorquí no és es castellà, és es català estàndard». La va dir en la presentació d'aquest pamflet que ha escrit i que promociona amb la col·laboració d'ajuntaments com el d'Alaior, governat pel PP.
En definitiva, senyora Prohens, vostès han posat el senyor Pons Torres a les llistes i els menorquins l'han votat. I això significa que el futur president del Consell Insular de Menorca, senyor Adolfo Vilafranca, el pot nomenar «conseller de cultura». Però si ho fa, cometrà un error del qual el Partit Popular acabarà penedint-se'n.