Amb el Diumenge de Rams van començar, ahir, les renovades celebracions litúrgiques i els tradicionals oficis de la Setmana Santa. Totes les parròquies de Menorca van acollir la benedicció de rams, palmes i branques d'olivera i llorer que commemoren l'entrada triomfal de Jesucrist a Jerusalem.
El bisbe Gerard Villalonga, acompanyat pels preveres Josep Manguán, Florenci Sastre i Joan f. Camps, presidí la processó que s'organitzà a la parròquia de Sant Francesc i es dirigí després a la Catedral, que acollí l'Eucaristia.
Hi participà la confraria Hosanna, de la parròquia de Sant Rafel, amb els portadors que van dur el pas que representa l'arribada de Jesús a la ciutat santa. També va intervenir la Capella Davídica, que interpretà els cants litúrgics durant processó i, després, a la missa a la Catedral.
«Que es faci allò que vós voleu»
A l'homilia, el bisbe Gerard explicà que «Jesús va viure una soledat única i incomprensible en la seva filiació divina al moment de la seva mort, quan només va sortir de la seva boca la paraula 'abbà, pare, que ens commou».
Segons el pastor de l'Església de Menorca, «la passió de Crist suscita sentiments de profunda adoració que impulsen a postrar-nos davant d'aquest gran misteri d'amor infinit i d'obediència al Pare, que ens fa mereixedors del perdó i la reconciliació».
«Tota la vida de Jesús està pendent d'aquest ‘no es faci el que jo vull, sinò allò que vós voleu', pronunciat a Getsemaní», afirmà el bisbe Villallonga, que afegí: «Nosaltres, avui, ens convertim en testimonis de la seva angúnia, mort i sepultura, esperant completar amb goig durant la Vigília Pasqual la culminació d'aquesta història d'amor i obediència».
El capvespre, processó del Via Crucis a Maó
Els carrers i places del centre històric de Maó van acollir ahir capvespre la processó del Via Crucis, en la que hi participà la confraria del mateix nom amb la imatge de Jesús el Natzarè, titular d'aquesta germandat.
El pas amb la nova imatge va ser beneït a la Setmana Santa de l'any passat pel bisbe Gerard Villalonga. Aquesta confraria, fundada el 1942, està formada avui per 400 membres.