Polifacètic, heterogeni, versàtil i polifònic, Gonçal Pons Moll (Ciutadella, 1939) va desplegar un gran dinamisme i iniciatives com a activista cultural a la Menorca dels anys setanta i vuitanta.
Conegut com Salo Roseta, Va iniciar els estudis de Psicologia, però mai no els finalitzà. Va dirigir la botiga de regals «Can Salo», a sa Contramurada de Ciutadella, però la seva vocació, compromisos i objectius eren el teatre, la poesia i la música.
Sobretot el teatre. Membre destacat de la companyia Delfí Serra, que va dirigir entre 1972 i 1977, va ser el director de la posada en escena a la nostra illa d'una obra, «El retaule del flautista» que trasbalsà la Menorca dels darrers anys del franquisme, un crit per a la reivindicació dels drets i llibertats cíviques.
També s'incorporà a la junta de govern de Joventuts Musicals de Ciutadella, en aquells anys d'oposició al Règim del general Franco. A les primeres eleccions generals democràtiques, celebrades el 1977, donà suport a la Candidatura Democràtica Independent al Senat amb Antoni Anglada com a candidat. Guanyà Guillermo de Olives, el candidat d'UCD.
Segons explica el professor i investigador Nel Martí a «Reinventar-nos per ser un (nou) país. Congrés de Cultura Catalana a Menorca (1975-1977)», publicat per l'editorial Nova Moll, Gonçal Pons Moll formà part del Secretariat Cultural de Països Catalans en representació de Menorca, en l'àmbit de la coordinació general i en substitució de l'advocat Josep Maria Quintana. També formà part del secretariat menorquí i va dirigir l'àmbit de Teatre.
Salo Roseta, inquiet, sempre amb noves idees i projectes, que ens sorprenia per la seva polivalència, per exemple com a expert en trucs de màgia, va ser el principal impulsor de les dues Setmanes de Teatre dels Països Catalans celebrades a Ciutadella.