Una exposició antològica resumeix la trajectòria artística de Vicent Pons

Una cinquantena de quadres, que abasten des de la dècada de 1970 fins a l’actualitat, formen part de l’exposició antològica que el pintor ferrerienc Vicent Pons inaugura el pròxim diumenge al local Art’s, l’associació per les arts de Ferreries. Una de les particularitats de la mostra de Vicent Pons, que es podrà visitar fins al pròxim diumenge dia 13, de les 19 a les 21 hores, és la presència de diversos retrats, una temàtica que l’artista no s’havia prodigat.

Vicent Pons, de 78 anys, no s’atreveix a encasellar-se com a pintor, perquè ha utilitzat diferents estils per fornir la seva trajectòria artística, «és complicat definir-me com a pintor, jo no vaig d’estils, he estudiat els pintors del Renaixement, Leonardo da Vinci, Boticelli. És una mescla entre un poc naïf, surrealista, impressionista en el paisatge, expressionisme, naturalment és realisme, però no hiperrealisme. Ahir [per diumenge] vaig descobrir un quadre meu de 1987 i no em semblava que fos meu. També tenc quadres dels anys 1985 i 1986 en què vaig pintar bodegons damunt d’una finestra» assenyala.

Recorregut

El pintor ferrerienc ofereix un recorregut artístic que comença als anys que va formar part del grup Santa Àgueda, juntament amb el batle-pintor Joan Serra, Carlos Mascaró, Lluís Febrer, Maru Coll i Toni Camps, entre altres i acaba aquest any en què ha pintat alguns retrats. «En una exposició que vam fer els membres del grup Santa Àgueda a la biblioteca de Ferreries va venir Mascaró Pasarius, que feia molt bo amb en Joan Serra, va voler conèixer el pintor d’un dels quadres exposats que li havia agradat i va resultar que era meu. A més, en Mascaró Pasarius en va publicar uns quants quadres meus a l’obra ‘Geografia i Història de Menorca’», recorda.

Pons recorda amb nostàlgia de quan tenia vuit anys i anava a escola a ca ses Monges, en què sor Margarita el feia sortir a la pissarra per dibuixar i pintar, atesa la seva habilitat per fer-ho. «Una vegada vaig pintar un paisatge de quan davallava pes Coll Llis, havia esclatat la primavera i en un coster hi havia figues de moro, espigues, rosella, una alzineta, que era verda, preciosa, i vaig pintar tot allò a la pissarra. Va venir un inspector, em va felicitar i que un dia podria ser pintor. Al cap d’uns temps vam rebre unes capces grosses amb material escolar i un diploma perquè havia guanyat el primer premi d’un concurs escolar de Balears», assenyala.

També reconeix el mestratge del batle-pintor Joan Serra que l’orientava artísticament en els inicis de la seva trajectòria pictòrica, a més de poder conèixer els millors pintors de l’Illa del moment, com Vives Llull i Torrent. «Vaig participar en el Saló de Tardor de la Caixa a Ciutadella i me va donar la medalla de plata, però jo encantats perquè la medalla d’or va ser per na Nina Camps, una gran amiga meva. El 1982 va ser quan vaig guanyar la medalla d’or. També vaig participar en el Saló de Primavera», recorda.