Divendres, Menorca començarà el període sota la influència d’un front que creua la Península: no és el lloc on ha d’aferrar amb més ganes, però sí que basta perquè el cel s’embruti amb intervals de nivolats i s’hi puguin escapar qualque ruixat, sobretot amb el joc de vents entre migjorn i ponent.
Dissabte, la festivitat de Sant Antoni, ja no xerram d’un front «de passada», sinó d’un escenari més embolicat: es formen baixes pressions a prop i això fa que la mar i l’atmosfera tenguin més energia per organitzar plogudes i, a estones, tempestes, amb el migjorn empentant humitat cap a l’illa.
Diumenge, el canvi de fons és l’arribada d’una massa d’aire freda damunt la Mediterrània occidental: quan s’instal·la aire fred en altura, el cel es fa més inestable i els nivolats creixen amb facilitat, de manera que els ruixats poden sortir a qualsevol moment i a tota l’illa, mentre el vent encara pot començar de migjorn i anar girant cap a llevant.
Dilluns, la peça clau és una borrasca que es forma al nord d’Algèria i manté el Mediterrani ben remogut: això alimenta la inestabilitat i ajuda que la pluja continuï, amb un gir de vent més marcat cap a tramuntana al principi i cap a llevant després, especialment a Menorca, que queda a la banda més exposada d’aquesta entrada. En conjunt, serà un tram de dies on no hi ha un «tall net» de la situació: l’atmosfera encadena mecanismes diferents, però tots apunten al mateix — cel carregat i possiblement pluja cada dia.
... si fuésemos una sociedad medieval y supersticiosa como la de nuestros abuelos e incluso nuestros padres, por allá en los años grises de antes de la transición, seguro que a muchos les parecería hasta normal la idea de solicitar ROGATIVAS para ver quién tiene más fuerza, si la inexistente deidad o una inclemente meteorología... y puede que algunos hoy en día aún sigan con esas ideas... para ellos, decirles que si llueve sería por deseo expreso, por acción u omisión, de su inexistente deidad, es obvio, y que en realidad si arañamos un poco en la casuística de la incógnita de por dónde nos vendrán las inclemencias, la ciencia ayuda algo, es lo único que tenemos, que es mucho... así que, si bien estamos en las manos de la casualidad, nos tocará más que probablemente AGUA...