'Estic convençut que el fantàstic espanyol neix amb mi... No és egocentrisme... És una realitat més que evident...'
Paul Naschy dixit...
Fernando Sabino Seguí
Benvinguts incrèduls! La licantropia nacional segueix vestida de negre... A la desaparició de José Luis López Vázquez, el marxant psicòpata Benito Freire a 'El Bosque del Lobo' (Pedro Olea, 1971), li segueix, des del passat 1 de desembre, l'home llop per excel·lència del panorama nacional i mite incondicional del gènere fantàstic peninsular: Jacinto Molina Álvarez, més conegut com a Paul Naschy... A la matinada del dilluns, un càncer es va emportar la més genuïna pedra angular del fantaterror espanyol, un antiheroi que, sota les màscares i els feixucs maquillatges, tan sols volia contar històries... Històries, això sí, que sempre es poguessin moure per les ombres més inquietants... Perquè Naschy sempre va estimar tant les criatures de la nit que va transmetre la seva terrorífica passió a diferents generacions de cinèfils dels més variats racons del globus...
Nascut a Madrid el 6 de setembre de 1934, aquest fill de pelleter va viure la seva primera experiència amb el cinema de terror quan va veure 'Blancanieves y los Siete Enanitos' als sis anys, a una sessió dominical juntament amb la seva mare... es pixava a sobre cada cop que apareixia la bruixa a la gran pantalla!... Però potser aquest còmic i entranyable episodi lactant va servir de llavor per a la seva decisió de encarnar totes les formes de terror possibles... Qui faria por seria ell!... of course... El magnetisme de les velles cintes de la Universal no aptes per a menors (la complicitat dels porters sempre serà d'agrair... he, he...), especialment aquell 'crossover' impossible de Roy William Neil anomenat 'Frankenstein y el Hombre Lobo' (1943), juntament amb la lectura dels clàssics literaris romàntics com Poe, Bécquer o Le Fanu, van iniciar el particular pelegrinatge per les tenebres i les ombres del petit Jacinto...
Corpulent i aplicat esportista, va arribar a ser un jove campió d'Espanya d'halterofília... La seva musculatura li va servir per a tenir les seves primeres experiències cinematogràfiques com a figurant en alguns 'peplums' i a gegantines produccions hollywoodenques rodades a Espanya, com 'Rey de Reyes' o '55 Días en Pekín'... Interessat en la realització, no va tardar gaire en emplear-se com a auxiliar de direcció i com a script per a gent com Pedro Lazaga, Manuel Mur Oti i Mariano Ozores, però pel seu compte va escriure el guió de 'La Marca del Hombre Lobo'... Corria l'any 1968 i vàries productores el van rebutjar, però Enrique Eguiluz, amb qui ja havia col·laborat a 'Agonizando en el crimen' (1967), va decidir rodar-lo, amb León Klimovsky a la direcció i el mateix Jacinto Molina en la pell del que seria el seu llegendari alter ego licàntrop Waldemar Daninsky (un nom que potser va sortir com a homenatge a Valdemar Young, un dels grans guionistes de la Universal, o potser fent referència al senyor Valdemar, de l'univers sorgit d'Edgar Allan Poe)...
Aquest començament de la carrera cinematogràfica de Molina coincideix amb certs problemes per a la distribució del film a Alemanya, cosa que provoca un dràstic (però a posteriori afortunat) canvi de nom: amb el naixement de Waldemar, neix Paul Naschy... 'Nunca me he arrepentido de ese cambio... Sería de desagradecidos renegar de él'... Fins a 14 vegades ha encarnat a aquest personatge Naschy, entre les quals podem trobar clàssics impertorbables del fantàstic de sèrie B castís com 'La Noche de Walpurgis' (Klimovsky, 1971), 'Las Noches del Hombre Lobo' (René Govar, 1968), 'Los Monstruos del terror' (Hugo Fregonese i Tulio Demichelli, 1970), 'Doctor Jekyll y el hombre lobo' (Klimovsky again, 1972), 'Licántropo: el asesino de la luna llena' (Francisco Rodríguez Gordillo, 1995)... Aquest tràgic i (in)humà personatge representa la fatalitat del monstre romàntic, perfecta visió de la fascinació literària de Naschy, així com fidel reproducció als nous temps de l'esperit fílmic de les criatures de la 'Hammer' i, per suposat, la 'Universal'...
Deia Quentin Tarantino, confés seguidor del madrileny, que quan va assistir a la projecció de 'La Marca del Hombre Lobo' va creure que el licàntrop purgava la seva maledicció a un bosc hongarès autèntic (lisèrgiques emanacions tarantinianes?!?)... En realitat, es tractava de la localitat castellana de Talamanca del Jarama que, juntament amb el castell de Manzanares del Real, que va ser àmbit freqüent de Waldemar Daninsky i altres criatures del fantaterror nacional, durant els nombrosos rodatges a l'etapa d'or d'aquest subgènere de terror que, més o menys, finalitzaria (desgraciadament per als amants de la sessió contínua i els programes dobles) amb 'El retorno del Hombre Lobo' (1981), dirigida pel mateix Jacinto Molina...
A més de la licantròpica, Naschy va recrear altres abominacions pel gènere, sempre dotant aquestes criatures del rerefons tràgic i psicològic, tan complex com inèdit en aquestes latituds fílmiques. D'aquesta manera va ser l'abrumat esbutzador a 'Jack, el destripador de Londres' (José Luis Madrid, 1971), el vampir romànticament subterrani a 'El Gran Amor del Conde Drácula' (Javier Aguirre, 1972) i el tullit patètic i trist a 'El Jorobado de la Morgue' (Aguirre i el 72, de nou)... També va saber tontejar amb el policíac, amb casposes (però impagables) mostres com la polèmica 'El Francotirador' (Carlos Puerto, 1977) o 'Comando Txikia, muerte de un presidente' (José Luis Madrid, 1977), en la qual interpreta a un Potxolo paral·lel, botxí de Carrero Blanco... Probablement va tocar fons, així com el gènere fantaterror sencer, amb 'Buenas Noches, señor Monstruo' (Antonio Mercero, 1982) i un repartiment compost per Naschy i engendres com Guillermo Montesinos, Luis Escobar i... el grup Regaliz!! Aaaarrggghhh!!
Amb la resurrecció del gènere de terror al nostre país, els nous realitzadors el van cridar per a petits personatges, que ell va cuidar amb especial estimació de mestre a cadell: 'School Killer', 'Mucha Sangre', 'Rottweiler' o 'Rojo Sangre' són alguns d'aquests treballs. El 22 de gener s'estrenarà la seva darrera feina 'La Herencia Valdemar' de José Luis Alemán... Un quasi paradoxal títol pòstum... Paul Naschy va entrar en el Hall Of Fame del cinema Fantaterror juntament a Tim Burton, va rebre la Medalla d'Or al Mèrit de les Belles Arts a l'any 2001, va rebre merescudíssims homenatges als festivals de Sitges i Oporto (el popular Fantasporto) i va rebre, als Estats Units, el guardó Carl Laemme, en una cerimònia en la qual van rebre el mateix premi Roger Cormack i els difunts Alfred Hitchcock i Claude Rains... Sempre víctima del secular prejudici espanyol davant el fantàstic, va ser més apreciat a l'estranger que aquí...
La indústria espanyola mai el va entendre ni va saber què fer amb ell... Als darrers dos mesos una campanya internàutica va iniciar un moviment per a sol·licitar signatures perquè Paul Naschy rebés el Goya de Honor, d'una vegada per totes... Evidentment, ja és massa tard... Fins a la setmana que ve, incrèduls!