'...Estem oblidant el vertader significat dels Nadals... El naixement de Santa Claus...'
Bart Simpson reivindicatiu...
Fernando Sabino Seguí
Benvinguts incrèduls! Ja fa vint anys que podem veure per la televisió uns dels títols de crèdit més coneguts...Bart escrivint a la pissarra mil vegades allò que no pot fer... Lisa expulsada de la classe de música per donar la nota amb el saxo... Marge apurant les corbes com ningú (o és la Maggie, entre xuclada i xuclada de xumet)... i Homer corrent a agafar lloc al sofà, perseguit pel cotxe... Un sofà ple de sorpreses! El 17 de Desembre de 1989, tot just fa vint nadals, la TV Fox va estrenar un especial de Nadal anomenat 'Simpson Roasting on an Open Fire' que seguiria com a sèrie pròpia i regular de 30 minuts setmanals... Eren els començaments del millor show televisiu del Segle XX, segons la revista Time...
La sèrie més longeva de la televisió té els seus orígens en la figura de Matthew Abram Groening...Va néixer l'any 1954 a Portland (Oregon) i era el tercer de cinc germans... La seva mare, Margaret, era mestra i el seu pare, Homer, escriptor, cineasta, publicista i dibuixant de caricatures...Per si això no fos prou font d'inspiració, el seu avi, Abram Groening, va ser professor a la Universitat Tabor, una escola d'art menonita... Realment l'esperit eclèctic del cognom Groening té força a la genètica... Matt, després de ser rebutjat a la Universitat de Harvard, arriba a L.A. i inicia in currículum laboral, si més no, curiós: xofer, redactor de cartells (seva és la frase promocional de 'El Regreso de los Muertos Vivientes' de Dan O'Bannon, que podria pertànyer perfectament a Homer: 'Primero te querrán comer... Después te querrán comer'...he..he..he..), escriptor i dibuixant de còmics... Precisament el seu tebeo 'Life in Hell' va cridar l'atenció del director i productor James L. Brooks ('Terms of Endearment', La Fuerza del Cariño, 1983; 'Broadcast News', Al filo de la Noticia, 1987...) per a una col·laboració conjunta animada que donaria fruits inesperadament exitosos en el futur...
Acabada de néixer, la cadena de TV Fox buscava curts animats per incloure al programa d'humor 'The Tracey Ullman Show', una sèrie setmanal conduïda per la còmica actriu i repleta de nombres musicals... Els curts dels Simpson apareixien abans i després de cada tall publicitari i estaven escrits, of course, per Matt Groening... Els responsables de la part artística eren els Klasky-Csupo, és a dir, David Silverman, Wes Archer i Bill Koop... El color groc de la família va ser inventat pel colorista Georgi Peluse, perquè la gent pensés que el control de la tinta estava trencat, és a dir, com si una elevada coloració de l'entintat pogués causar, en la pell d'un individu caucàsic, aquesta grogor...Llavors l'autèntica data de naixement de la família Simpson seria el 19 d'Abril de 1987, l'estrena en aquesta sèrie que, per cert, no va gaudir de gaire acceptació i va ser cancel·lada tres anys més tard... A modus de celebració dels vint anys de naixement, els Simpson van tenir la seva producció cinematogràfica: 'The Simpsons Movie' (David Silverman, 2007), una autèntica odisea homèrica que va ser un absolut èxit de taquilla...
Quin és el secret del grandíssim èxit d'aquesta família d'Springfield? Un fill sempre amb problemes de conducta, una exemplar filla amb un món interior ple de complexitat incompresa, una dona amb una melena blava de més de mig metre...d'alçada!! i molta, moltíssima sang freda, una filleta petita que ni camina ni parla des de fa quasi un quart de segle i...Homer! L'incult, immadur, alcohòlic, mort de gana i vessut pater familias... Tots ells, més la comunitat de veïns d'aquesta peculiar ciutat (que ve a ser, amb un nom com Springfield, la més comú de totes), satiritzen amb força la família com a institució educativa (juntament amb l'església, l'escola, la justícia, etc...) i critiquen tota mena de discursos socials...la llista, amb més de 400 episodis a les seves esquenes, és interminable: la desatenció a la gent gran, la televisió, els espectacles infantils, els sistemes polítics, la irresponsabilitat en general, etc...
El seu sentit és sempre recrear per a reinterpretar (reflexiona aspectes de la societat i alecciona conseqüentment els personatges)...La violència, la sàtira i l'àcid humor serveixen als personatges com a recurs per generar, transitar o resoldre situacions... Amb enginy, originalitat i enorme intel·ligència els Simpson responen a tot estereotip o problemàtica per tal de sobreviure al món contemporani globalitzat... No resulta estrany que, a l'any 1992, el llavors president dels EEUU George Bush Sr. proclamés que la nació necessitava una família més pròxima a The Waltons (ensucradíssima telesèrie d'una tradicional família ianqui a plena muntanya) que als Simpson... Tampoc resulta estrany que aquests personatges tinguin la seva pròpia estrella al Passeig de la Fama de Hollywood...
Definitivament aquesta sèrie ja forma part del col·lectiu cultural mundial...Tots som una mica Simpson i tots tenim un Homer Jay Simpson al nostre interior... Inspector de seguretat del sector 7-G de la central nuclear de Springfield, amb una agudesa intel·lectual sense paràmetres coneguts (fruit de la incrustació infantil d'un llapis de cera al cervell)...ha viatjat a més de 15 paísos, sent rebut al Regne Unit pel mateix Tony Blair i per Fidel Castro a Cuba (que, per cert, li va robar un bitllet d'un trilió de dòlars)...A l'Índia es va proclamar directament Autodéu..he..he..he.. L'icona calb, panxut i groc de la cultura universal marxa amb el seu particular lament... Televisió! Mestre, mare, amant secreta... D'oh!... Però ja és Nadal, amics! Així que... Bones Festes!... Yujuuuu! Regalets i sopars! Fins la setmana que ve, incrèduls!