Més enllà de la historiografia de la festa de Sant Joan, aquesta, com moltes altres, té una memòria popular que conserva trets, fetes i protagonistes que per la seva curiositat es convertiren en actuacions valorades sota la consideració social del moment i, amb el temps, en elements de cultura popular o local.
Cultura popular ho podríem atribuir al conjunt d'expressions particulars d'un grup social determinat. El folklore defineix el marc més concret d'aquest tipus de cultura que conté cançons, llegendes, costums, tradicions i històries singulars. També els personatges, reals o ficticis, que intervenen en aquestes històries, acaben sent populars en un localitzat entorn, poble, o època concreta i que la societat els ha guardat memòria per unes característiques, forma de ser, d'actuar o d'expressar-se. Aquestes persones, que han esdevinguts personatges històrics per transmissió oral, convenen a ser considerades en el moment i recordats posteriorment.
Tots hem cantat la coneguda i antiga cançó "Davallada de la Mola" i tots coneixerem l'estrofa que diu:
"... i després des Caragol
davallarem a n'es Pla
i veurem en Xec sa Mosca
quants de bots li fa donar..."
I qui és en Xec sa Mosca? La festiva cançó ha immortalitzat aquest cavaller. I no és un personatge creat arran de la tonada. És un personatge real. Va ser un cavaller apassionat per la festa i els cavalls. Va néixer fa 124 anys. Era de nom Sisco Capó Català i va exercir de guarda forestal a sa Marjal i de missatge a son Salomó. La cançó no exagera quan descriu l'interès de la gent per veure "quants de bots li fa donar", (al cavall s'entén) perquè va tenir la fama de ser un home molt capacitat per dominar els equins en un temps on l'ensenyament de l'equitació era ben diferent a la gran oferta i coneixements existents avui dia. Llavors, els cavalls eren només als llocs i no tothom en tenia.
Na Maria Camps Capó és una de les nétes d'en Xec sa Mosca i el seu fill, Toni Jiménez, és besnét. Els dos, mare i fill, ens expliquen algunes cosetes del seu avi i besavi, respectivament. A pesar que no podem explicar la vida sencera d'aquest 'mític' cavaller, pot ser interessant que molts puguin tenir qualque referència més d'aquest home.
"Quan a vegades dic que som néta d'en Xec sa Mosca la gent es sorprèn dient-me: O va existir de ver?", diu na Maria Camps, qui confirma la passió descomunal del seu avi pels cavalls i per la Festa. "Tenia una dèria molt grossa per sortir cada any, era un cavaller que açò de Sant Joan s'ho sentia molt". Era tanta la fal·lera per la Festa "que un any va sortir fins i tot amb un braç romput. I ningú el va aturar", explica la néta. El seu besnét, en Toni, afegeix que "sempre he sentit contar per casa que era un homo que tenia molta traça per dominar els cavalls i que molta gent quan en tenia un de molt maleit, el duen a ell".
La néta Maria en té un bon record del seu avi i el descriu com un home alt, fort, molt seriós, que feia respecte. "Tenia els ulls blaus i era molt guapo", hi afegeix orgullosa. Ens desvela el nom de 'sa Mosca'. "Li ve de quan era un al·lot. A un combregament va beure un poc més de vi del compte i va agafar unes bones mosques. D'aquí que li quedàs, ja de molt jovenet, en Xec sa Mosca, que és com sempre el van conèixer". Puntualitza, a més, que el seu sobrenom no és 'ses Mosques', sinó 'sa Mosca', en singular.
Explica també la valentia que se li atribuïa al seu avi per la festa. Tant na Maria com el seu fill Toni recorden que un cavall dòcil o amansit, que fos calmat o bo, "no el volia treure mai per la festa. Sempre volia que li deixassin un cavall nerviós, maleit..." Els dos afirmen que açò de la cançó i dels bots d'en Xec sa Mosca és ben real. "Els bots no eren gaire habituals els anys en què ell sortia. Ell va ser dels primers que va fer botar el cavall de forma reiterada. Els cavalls botaven poc i ell treia a la festa cavalls poc ensenyats i sempre els feia botar molt". Per tant, no ens ha d'estranyar tant que el jovent de l'època tingués l'interès d'anar as Pla a veure en Xec sa Mosca quants de bots li feia donar.
Conten també, entre les moltes anècdotes que guarden, que un any al caragol des Born es va desbocar un cavall que va tirar el cavaller i l'animal va fugir escapat per sa Muradeta. Va ser quan en Xec sa Mosca amb el seu cavall li va prendre darrere i al cap de poc temps tornava amb el seu i amb aquella bístia desbocada ben calmada per entregar-la al cavaller desmuntat, tot, amb els crits d'elogi d'una gernació que ovacionà a aquest mític cavaller en ple caragol des Born.
Na Maria Camps es filla de Miquela Capó i de Toni Camps Plomer, gendre d'en Xec sa Mosca, qui va ser Caixer Casat. Na Maria conta que tant sa mare com la tia Joana (l'altra filla d'en Xec sa Mosca) "no van ser molt santjoaneres perquè tenien molta por dels cavalls". I era tanta aquesta por que quan en Toni Camps va ser caixer casat, "ma mare per donar-li la bandera al caixer fadrí, li va arriar per la finestra de por que tenia. Va anar molt gros!", diu na Maria. Al besnét d'en Xec sa Mosca, en Toni Jiménez, li agradaria ser un dia caixer com el seu avi Toni, "sempre m'ha fet il·lusió, però és molt difícil".
En Xec sa Mosca era casat amb n'Àngela. Van tenir dues filles, na Miquela i na Joana. La primera va tenir quatre filles, una d'elles na Maria, que juntament amb el seu fill Toni ens han fet conèixer quelcom més d'en Xec sa Mosca. A més de les bones mans per manejar els cavalls, era sonador i també construïa guitarrons. De fet, instruments fets per ell fa molts anys encara ara sonen per Ciutadella.
El 'mític' Xec Capó Català va néixer l'any 1886, un any després de què mestre Joan Benejam publicàs Foc i Fum. D'haver nascut un poc abans, ben segur que en Carrelet en parlaria d'ell a la sarsuela ciutadellenca. En Xec sa Mosca va qualcar per Sant Joan des que de ben petit va provar un cavall. Tenia els 70 anys llargs i encara sortia a la qualcada, llevats dels darrers anys de la seva vida que ja no va poder. Va morir l'any 1969 als 83 anys.
La cançó "Davallada de la Mola" en guardarà sempre memòria d'aquest cavaller peculiar.
Que el Sant Joan que el fabiol encetarà avui matí seguesqui conreant històries singulars per a la cultura popular més propera i estimada. Que la Festa ens ompli a tots.