«Tant de bo tothom pogués viure la meva experiència, canviarien moltes coses. Et transforma i t'obre perspectives». Aquestes paraules resumeixen els sentiments que li han deixat a Toni Fiol els quinze dies que ha passat a l'Astral, el veler de Proactiva Open Arms que intercepta les embarcacions de migrants que fugen d'Àfrica. Perquè és un viatge cap a una mort segura, després de pagar entre 500 i 1.500 euros pel 'bitllet'.
Toni Fiol té 27 anys i és patró d'un veler privat amb base a Badalona, al moll on es condicionà l'Astral per a la seva missió humanitària. Fou així com el ciutadellenc entrà en contacte amb Proactiva i, després d'ajudar-los amb les reparacions, «al final de l'estiu em vaig oferir i em vaig embarcar amb ells».
Un autèntic drama
Fiol ha integrat la setena i, per ara, darrera tripulació de l'Astral (ara l'estan reparant). Fan relleus cada 15 dies, amb nou persones cada cop, amb un capità, un metge, un maquinista i sis socorristes.
El menorquí partí de Barcelona a Malta, on l'ONG té la seva base, per iniciar la navegació, amb els riscos que comportava. Una expedició que ha resultat dramàtica, com diuen des de Proactiva: «la setena tripulació ho ha passat pitjor».
L'Astral «localitza embarcacions insegures de migrants per fer 'transfers' (transferir-los) a vaixells segurs», diu Fiol, qui diferencia tres tipus de bots. «N'hi ha de fusta, petits, per unes 30 persones, que paguen el bitllet més car»; hi ha les «barques neumàtiques, que són per unes 80 persones però que van sobrecarregades amb 150 o 200 persones. Són segures si no hi ha ones»; i hi ha les «wooden boat, molt grans, de fusta, amb dos pisos interiors i la coberta, en la que hi van 800 o mil persones! És el més barat, però van confinats, amb temperatures de 30 o 40 graus, amb gasos del motor». A aquest ambient nociu s'hi afegeix que «la tensió fa que hi hagi baralles».
«L'Astral procura esperar-los a 12 milles de la costa, fora de les aigües líbies, quan duen deu hores de viatge, no tenen menjar i amb poca benzina. I es van morint, per asfixia o cops de calor».
L'experiència més dramàtica va ser després que el primer dia haguessin transferit 4.500 persones a diferents embarcacions, que es van endur els migrants cap a Sicília. «Quan se'n van carregats tarden sis dies a tornar. Va ser quan vam trobar 5.000 persones més i no teníem vaixells on fer 'transfers'!», recorda, colpit. «L'Astral pot pujar a bord 130 persones, era impossible salvar-los a tots». I explica que «vam tirar a l'aigua els 550 salvavides que teníem, els nostres bots salvavides, les defenses, garrafes de benzina buides, tot el que teníem».
La situació va ser dramàtica. «El bot es va escorar i va caure molta gent a l'aigua. Vam demanar ajut i el vaixell italià més proper era a deu hores, i un avió de Defensa espanyol va llençar bots. Van ser deu hores molt llargues i és trist dir-ho, però només van morir 33 persones». I lamenta que «si hi hagués més gent operativa, s'hauria evitat, la situació es desborda, és un autèntic èxode, migra gent de tota l'Àfrica subsahariana, de Somàlia, Txad, Mali, Congo, Mauritània».
Toni Fiol es mostra ferit per la poca consciència que hi ha a occident sobre el que passa. «El drama és major del que pensava, és gent que ho ha perdut tot, hi ha refugiats climàtics i de guerra», i manté que «no vénen a Europa a prendre'ns res, simplement volen una vida tranquil·la» i considera que «si aquí es rebel·len és pel mal tracte que els dispensem» amb les polítiques actuals.
«Deixa molt a desitjar el que fan les institucions, ho fan tot les ONG's amb voluntaris» que acaben vivint unes «experiències molt intenses en què reps tot l'agraïment» d'aquells als que han salvat de la mort.