Alfons III, els Tres Tocs, Abu Umar Ibn Said, el castell de Santa Àgueda o la benedicció dels animals es connecten a través d'una memòria col·lectiva que s'ha anat perfilant des de la conquesta de l'Illa per part de la Corona d'Aragó el 1287 fins avui. Entendre com conjugar-los en la història sense llegendes ni ideologia no és fàcil, encara que el pregó que va pronunciar aquest dilluns l'historiador Miquel Àngel Casasnovas al Saló Gòtic de l'Ajuntament de Ciutadella ajudà a separar els fets de la literatura en una lliçó magistral dirigida al públic infantil.
El perquè d'aquella classe, de la processó i els actes commemoratius d'avui, es feien evidents així com el director de l'IES Josep Maria Quadrado explicava la importància de la campanya militar d'Alfons el Liberal en terres menorquines, la integració de l'Illa en la Corona d'Aragó i l'expulsió dels musulmans, moments claus per entendre l'actual poble de Menorca.
Fou probablement la conferència més curta de la història de l'acte institucional. No va durar més de vint minuts. Perquè la major part del temps el professor es va dedicar a resoldre, com en el seu dia a dia a l'aula, els dubtes d'una vintena d'estudiants. En el torn de les preguntes el tema comú no van ser les fonts històriques o l'estratègia militar que amagava la presa de l'Illa, sinó que els fillets van demostrar la seva humanitat centrant-se en les conseqüències socials dels fets. La sort que van córrer els antics pobladors, la majoria convertits en esclaus, i les restes de la seva cultura, fou el que més interès els suscità. A més de per què el rei Alfons III era conegut com el Franc o el Liberal. La raó no era altra que la seva generositat amb els amics i els fidels a la Corona, com de ben segur va aprendre part del públic adult, a més de Pau Forcada, que li va fer la pregunta.