Hi ha llinatges que històricament estan vinculats a un poble. És el cas de Preto, un cognom que és present a la vila del llevant insular des que en sorgiren els seus primers fonaments, els del Raval del Castell de Sant Felip, al segle XVI.
En aquest context, l'Ajuntament des Castell ha celebrat l'acte institucional per commemorar, un any més, la fundació del poble, un esdeveniment en el qual s'ha homenatjat Águeda Preto Pou, la descendent de major edat d'aquesta nissaga tan vinculada als orígens de la localitat.
El batle, Lluís Camps, va recordar, precisament, la vinculació dels Preto amb es Castell «des del segle XVI» i va destacar l'històric vincle del llinatge amb la mar. «Els darrers tres segles ha estat habitual trobar-los fent feina de mestre d'aixa, patró o pescador», i recordà diferents personatges que portaren aquest llinatge, com per exemple «l'armador Joan Victory Preto, fill il·lustre del nostre poble, el qual, establert a Mèxic, va encarregar la construcció del bergantí 'Victory', a Calasfonts».
Conferència
Com és habitual, l'acte comptà amb una conferència. La pronuncià el professor i investigador, Xavier Martín, qui recordà la fundació de Georgetown, el 4 de febrer de 1771, fent un recorregut per la seva història i els Preto, Prieto o Pretus que han viscut al poble. I és que, com explicà, l'origen del llinatge ve del castellà Prieto, que ha tingut variacions al llarg dels temps per les «vacil·lacions per part dels eclesiàstics i escrivans a l'hora d'escriure aquest llinatge», influenciats segurament per la «pronúncia menorquina» que transforma les 'o' finals en 'u'.
Martín apuntà que «el primer Preto que apareix als documents eclesiàstics és Francesc Prieto (Preto), soldat del castell de Sant Felip, nascut a mitjan segle XVI i que morí l'any 1627», havent-se casat amb Caterina Montes, amb qui va tenir quatre fills, Joana (1569), Caterina (1571), Maria (1574) i Joan (1575).
El professor va enumerar diferents personatges que, des de llavors, han portat aquest llinatge al poble, com els capellans d'entre els segles XVIII i XIX, Josep Preto, Joan Pons Preto (1897-1936), 'es capellà Pipeta', autor del «Deixem lo dol» que es canta encara avui al poble i que morí assassinat; o Francesc Preto, qui «destacà per haver ideat una mena de màquina per administrar el sagrament de la comunió als malalts ingressats al Llatzeret i no contagiar-se».
Mirant a la mar, destacà Martín als «'Miquelillos' , tota una nissaga de pescadors» molt arrelada i entre els quals mencionà el mestre d'aixa Francesc Preto Borràs, en Paco 'Miquelillo' (1897-1991), fill d'en Mingo de cals 'Penxos', i pare de Delio Preto Torres, qui durant la Guerra Civil va baratar el nom pel de Domingo per no ser, el seu, al santoral.
La música ha tingut altres Pretos, com el pianista i compositor Pere Joan Miquel Preto (1868-1950), qui arribà a estrenar al Palau de la Música de Barcelona (1928).
Durant la conferència van aparèixer també alguns malnoms, com els de Paco 'sa Fitxa', Maria 'Tambor', en 'Panxa Llana', en Conrado 'es Perruc', 'en Cullis', o 'es Banquet', tots ells vinculats a altres Pretos del poble.
Aguedita de cas Sastre, la Preto de més edat del poble
Amb 90 anys, la seva salut delicada no li va permetre a Águeda Preto Pou ser a un acte al que assistí la família. Així, fou el seu fill major, Biel Sastre Preto, qui recollí la placa commemorativa.
L'homenatjada va néixer el 1926 al carrer de Sant Jordi, filla de Joan Preto Vidal i Joana Pou Montoya, néta de Joan Preto Fàbregues i Margarita Vidal Pons i besnéta de Roc Preto i Anna Maria Fàbregues.
Casada amb Mateu Sastre Jaumot, de Manacor, van regentar el Bar Sastre i la Fonda des Castell, on van deixar una amable i humil empremta que perdurarà al poble.