Pràcticament sense temps per descansar del dissabte, el poble des Migjorn Gran es va despertar ben prest. Cap a les 8 hores del matí, la Banda de Música, un altre cop dirigida per Isaac Mascaró Nevado, recorregué tot el municipi amb la Diana Florejada, fent saber que començava el diumenge de Sant Cristòfol.
Tot seguit esdevingué el replec de la qualcada en què la fabiolera, Adriana Moll Sales, encapçalà un conjunt de trenta caixers que, després de recollir el caixer batle i el caixer capellà, prengué camí cap al Saló Verd per deixar els cavalls abans d'assistir a la Missa Solemne de Caixers. D'aquesta manera, van partir a peu mentre es feia sonar el tambor i el fabiol alhora que els acompanyaven els veïns que ja s'havien aixecat del llit.
El protagonisme es traslladà al caixer capellà, mossèn Joan Camps Serra, qui oficiaria la cerimònia per donar pas a un dels actes més significatius del dia, ja que després vindria el famós aigua-ros dels caixers. Els quatre de més edat foren els encarregats de repartir-lo entre els seus companys, amb qui retornaren al Saló Verd per recollir de nou als cavalls.
El darrer jaleo de Sant Cristòfol ja era a prop, però encara havien de fer un parell de voltes pel poble per fer entrar en calor a la gent, especialment al Pla de l'Església. Allà hi havia dos corrents de passada per la qualcada: el d'entrada a la plaça i el de sortida. Els dos rodejaven aquesta zona, fet que va motivar una major presència de persones que esperaven els protagonistes de les festes per fer-se fotos i fer gaudir els més petits, que de la mà dels seus pares, avis o altres familiars pogueren atracar-se als cavalls i, els més atrevits, pujar-se a l'ase del qual ja havia baixat la fabiolera. Mentre, a la plaça ja s'agrupava molta gent a l'espera del començament del jaleo. Era el migdia i feia una calor considerable, així que els bars van tornar a ser idonis per passar de la millor manera possible el temps.
Amb deu minuts de retard respecte de l'hora prevista (12 hores), el caixer fadrí, Miquel Sales Florit, entrà a la plaça al so de la Banda de Música des Migjorn Gran per marcar l'inici de les tres voltes que conclourien amb l'entrega de les canyes verdes i les culleretes de plata. A continuació, es lliuraria la plaça per a la samba, que com a la nit anterior es va omplir de gent disposada a seguir el ritme marcat per la música. Molts d'ells acabaren esgotats, però encara hi quedava el passacarrers i l'acompanyament a la qualcada per a la beguda popular, a la qual convidava l'Ajuntament des Migjorn Gran. Una volta fet això, la comitiva de cavallers va acomiadar el caixer capellà i el caixer batle cap als seus respectius domicilis i, tot seguit i en parelles, els mateixos participants de la qualcada van anar per les cases del municipi a fer el repartiment d'aigua-ros.
Ja era hora de descansar amb família o, en cas contrari, de continuar pel poble fent la festa. Encara restava, cap a les 22 hores la revetlla de l'Orquestra Huracán i ja, a les 00.30 hores, el concert d'Orlando Schmidt & The Soul Factory. Dos actes per a aquells que, després de dos grans dies, encara tinguessin forces per continuar abans de donar pas al dilluns i darrer dia de les festes de Sant Cristòfol de Ses Corregudes 2017.