De rosa i d'emoció s'omplí la plaça de la Constitució de Maó, aquest dimecres vespre, de la mà d'Alba, l'Associació de Dones Afectades de Càncer de Mama de Menorca, que va ser l'encarregada de pronunciar el pregó de les festes de la Mare de Déu de Gràcia. Un pregó que no es conformà amb expressar la duresa de la malaltia, sinó que va empaltar el bon humor i les ganes de viure.
Nou dones van pujar a la balconada de l'Ajuntament per inaugurar les festes. Ho van fer en representació del centenar de sòcies de l'entitat però també de tots els col·lectius que treballen de forma altruïsta «a minvar el sofriment de qui pateix» i també a les que ajuden a mantenir «la nostra cultura i identitat, cuidar el nostre medi ambient i construir un model de ciutat inclusiva, igualitària, educativa i participativa».
La presidenta actual d'Alba, Cristina Fernández, va estar acompanyada al balcó per les cinc expresidentes de l'associació, així com les membres de l'actual directiva. Hi van ser Àngels Camps, Conchi Carreras, Roswhita Britz, Lola Mir, Teresa Martínez, Joana Sintes, Carmen Veiga i María José Salamanca. I amb elles, una quarantena de dones des de la tarima de la plaça i moltes altres entre el públic, emmig d'una marea de mocadors roses repartits entre els assistents. N'hi havia dos mil.
Emotivitat i alegria
El pregó va tenir un poc de tot. Hi va haver les necessàries referències al càncer de mama i a la lluita diària de tantes dones, les seves famílies i tants professionals de la sanitat. Però també hi va haver temps per a les rialles.
No amagaren les dones d'Alba que «quan ens va cridar l'Ajuntament per a una reunió urgent, ens vam espantar moltíssim» perquè aquesta vegada no havien anunciat el motiu. «Pensàrem que era per dir-nos que necessitaven el local», digueren, arrencant el riure entre el públic. Però l'ensurt el van superar prest quan se'ls va demanar de fer el pregó. «Va ser una bogeria!» i un «regal que ens ha omplert l'estiu de moments increïbles, de trobada, de nerviada, d'entusiasme, de nits sense poder dormir, de rialles incontrolables, d'emoció i d'alegria». I de molta «responsabilitat».
Des de l'entitat, que duu el nom d'Alba perquè és «el naixement d'un nou dia i cada una de nosaltres neix a una nova vida quan comença a afrontar la malaltia», van preparar algunes sorpreses. Una d'elles va ser una glosa carregada d'humor, tot i versar sobre el càncer: «Una cosa tenim clara, ses mames ens han fet germanes, som dones amb empenta i valentia enamorades de la vida» i «també us volem dir que no és només cosa de dones, perquè algún home en tenim, que encara que més petits, ells també en tenen de pits», afegiren, provocant, de nou, el riure de la gent. I van aprofitar per agrair, en vers, que «no tot ho hem fet soles, perquè sempre tenim el suport, d'entitats, empreses, associacions, artistes, comerços, institucions i, sobretot, ciutadania de la societat menorquina».
Amb música acabà el pregó i amb Ricard Ramisa al piano, per entonar una cançó amb missatge, que el públic va seguir: «Resistiré», del Dúo Dinàmico, abans de donar pas a l'«Es Mahón».