Faltaven uns minuts per les nou del vespre quan la qualcada va arribar a Sa Plaça després de les completes a l'ermita de Gràcia. Fou el moment en què el caixer fadrí, Carlos Álvarez, lliurà la bandera als membres de la corporació local que ocupaven la tarima i, instants després, quan tota la comitiva hagué passat, els músics de la Banda de Maó sonaren les primeres notes del jaleo quan arribaren davant seu la caixera batlessa i el caixer capellà. Eren les 21.05 hores.
El primer jaleo de les festes de la Mare de Déu de Gràcia va començar d'una manera molt àgil, ja que la primera volta es va completar amb tan sols cinquanta minuts. El jaleo era el moment més esperat per a molts, aquell en què els de baix tenen un major contacte amb els autèntics protagonistes, els cavalls, els quals anaven entrant a la plaça de cinc en cinc (alguna vegada en grups de quatre). L'estada enmig de la multitud durava uns pocs minuts cada vegada. Uns instants que caixers i cavallers procuraven aprofitar al màxim, per fer botar els cavalls i brindar als presents belles escenes. Unes escenes que molts immortalitzaren amb els seus telèfons mòbils, no només fent fotografies i vídeos, sinó, fins i tot, realitzant videoconferències per mostrar el jaleo en rigorós directe.
DUES CAIGUDES
En el transcurs de la primera volta la música es va aturar dues vegades, per les caigudes de dos cavallers, encara que sense conseqüències. Tots dos van tornar a pujar al cavall i van poder continuar. Els bots i les arronsades s'anaven succeint, amb qualque ensurt davall les potes, al vol, i les consegüents reculades per sortir de la trajectòria del cavall. Tot, davall les banderoles amb l'escut de Maó que cobreixen la plaça i que avui, durant el segon i darrer jaleo de festes, serviran per crear una ombra que segur que els assistents agrairan si el sol decideix encalentir amb força l'ambient.