Emili Pons i Carreres va fer un pregó de les festes de Sant Martí des Mercadal en el que va combinar la reivindicació, els records i l'humor. El professor i historiador, resident a Barcelona, va deixar per la part final del discurs la part més vindicativa i va dedicar la major part del parlament als records i a les seves impressions sobre el poble.
Una jove familiar d'ell va començar llegint uns versos del poeta Ponç Pons, que el pregoner va considerar emocionants. Sense deixar de banda les emocions, va fer esment a algunes persones que ja no hi són, per després recordar que per qüestió de pobresa son pare i la seva mare van emigrar a Barcelona quan ell només era un fillet. «Ja entendreu que només per açò, perquè sé que vol dir, jo som un defensor dels drets dels emigrants», va dir.