La festa de la Mare de Déu de Gràcia compleix ja 127 anys. Unes festes que al principi, el 1890, feia la gent del poble sense ajuda de les institucions. No costaven gaires doblers, però eren igualment gratificants. I és que l'essència de les festes sempre ha estat en la gent i això ho ha sabut plasmar molt bé Pito Costa en la seva primera obra, plena d'història i noms propis.
«Anècdotes i reflexions d'un caixer batle», no és un best-seller, ni en Pito es defineix a ell mateix com a escriptor, però l'obra representa una part molt important de la nostra cultura: «Me disculp perquè no sóc un escriptor. Jo vaig anar a escola molt poc i el que sé, ho sé del carrer».
El llibre es presentarà aquest dimarts a la sala d'actes de l'Ajuntament de Maó amb la participació del seu corrector, l'historiador Jordi Saura i Nadal, a qui agraeix molt la seva feina: «Quan ell el va replegar, li va donar un aire sense tocar el caliu verdader de la història».
Afirma que la part que més li agrada i considera com la més important del llibre és el primer capítol, en què parla de la seva infància. És una part que està plena de records dels seus pares, del seu barri, el seu grup d'amics de Dalt des Cós que encara conserva, de «sa botiga de Ca na Paca», de les berenetes del dia de Gràcia o dels balls que va compatir de nen amb la seva dona. Una visió preciosa de l'emoció amb què es vivia la festa abans i el riques que eren encara que no comptessin amb tants diners.
Tot i la falta d'educació escolar, Pito Costa ha tingut una gran trajectòria. Ha treballat durant 34 anys al Consell insular i se'l reconeix com un gran actor de teatre i ballador de balls folklòrics. També ha dirigit durant molts anys l'Orfeó de Maó recollint alguns premis en aquesta etapa.
A més, aquest serà un any molt especial per a ell, perquè també tornarà a les qualcades tretze anys després de la darrera. La raó és que el seu nét qualca per primera vegada i el vol acompanyar. En els seus anys de caixer, en Pito també va tenir l'ocasió de viure el debut de la seva filla.
L'etapa com a caixer d'en Pito va durar del 1983 al 2005 i els seus mentors en aquest art van ser en Joan de la Marcona —que ens ha deixat aquest any— i la seva dona Consuelo, la primera caixera de la història de les qualcades.
Finalment, tot i que les institucions com l'Ajuntament de Maó o el Consell han aportat el seu granet d'arena, aquest llibre ha costat molt d'editar. Si pot superar el que hi ha hagut d'invertir, en Pito vol donar la resta a Caritas. «Aquest llibre és com un fill meu», acaba sentenciant Pito Costa al veure imprès el llibre en què ha estat treballant durant cinc anys.